Bol de vidre bufat i tallat, decorat amb dos parells d'aus, trobat el 1936 en una cavitat de l'absis de l'església parroquial de Sant Vicenç de Besalú. El retaule major, del segle XVII, va ser destruït durant la Guerra Civil Espanyola, fet que va propiciar la troballa de la peça. Els investigadors l'han datat entre els segles IX i X, i se suposa originari d'un taller hispanoàrab del Magreb o Còrdova. Quan el bol fou localitzat contenia monedes d'or, però en principi va poder servir com a reliquiari, fins i tot, amb algun ús litúrgic. L'any 1010 el comte de Besalú Bernat Tallaferro va participar en l'expedició militar cristiana contra el califat de Còrdova, incloent el saqueig de la seva capital. A partir d'aquell moment la cort comtal va promoure tot tipus de fundacions religioses i dotació de tresors i objectes de culte a les seves esglésies. El 1016 arribava un fragment de la Vera Creu procedent de Roma, i el 1017 s'aconsegueix l'erecció d'una diòcesi pròpia, que només durarà 3 anys. Cal situar l'arribada a Besalú del bol en aquest context de promoció del culte. La peça compta amb un estudi monogràfic de David Whitehouse i Alberto Velasco ("12 mesos, 12 obres" 2013)
