Les diverses parts de l'arqueta van ser localitzades pel rector de Sant Feliu de Girona l'any 1931, però el conjunt va ser definitivament reconstruït el 1936 per mossèn Gudiol. El resultat de la restauració va ser una formidable arqueta aràbiga de plaques d'ivori policromat i parcialment daurat, amb ornamentació oriental, fina i delicada. La decoració consisteix en dibuixos incisos de color negre d'aus, lleopards, gaseles, lleons, flors, arbres i estrelles, entre altres.
Com quasi tots els ivoris de factura aràbiga trobats a Occident, no es coneix la procedència de l’arqueta, que no porta cap mena d'inscripció. Peces semblants es troben al tresor de catedral de Zamora i al Museo Duca di Martina in Villa Floridiana, a Nàpols. Darrerament, els especialistes plantegen que fos obrada al regne de Sicília, potser a Palerm, dins l'anomenat art siculonormand, florent entre els segles XI i XIII, i sorgit de l'eclecticisme de formes bizantines, aràbigues, llombardes i normandes.
