Es considera l'origen de l'església parroquial de Sant Vicenç de Besalú en època paleocristiana o visigòtica. No obstant, al darrer quart del segle XII s'emprèn una renovació total de l'edifici (o edificis) anteriors, un projecte arquitectònic basilical de tres naus que no culminarà fins a mitjans segle XIII, amb el tancament i decoració del mur occidental. Tant la porta principal com la finestra amb òcul conservades avui compten amb columnes i capitells elaborats amb pedra de Girona, un material que en aquella cronologia s'estava començant a popularitzar com a pedra calcària excel·lent per a l'escultura, fet pel qual els elements s'enviaven des de Girona on calgués, un cop prefabricats. Aquest capitell és un rar exemplar datable cap al 1250, moment en què tenim molts pocs exemples en terres gironines. En aquest cas, el registre inferior del capitell és una evolució geometritzada de les fulles d'acant típiques del segle XII, però en canvi incorpora palmetes al registre superior, i volutes insignificants als angles. La volumetria i la tècnica recorden alguns dels capitells del claustre del convent de Sant Domènec de Girona, realitzat vers 1270-1280.
