En determinats moments de l'any, sobretot durant el natalici del sant, es permetia l'accés dels feligresos al sepulcre monumental de sant Narcís, obrat vers 1326 pel taller de mestre Joan de Tournai (al sud-oest de l’actual Bèlgica). Per tal que els devots poguessin contemplar les relíquies del cos sant, els canonges de Sant Feliu habilitaven un recorregut circular al voltant del sepulcre, deixant al descobert, oberta, la part posterior. Quan s'acabava el cerimonial, la zona posterior es tapava de nou, segurament amb una tapa de fusta esculpida com la que conserva el Museu d'Art. Les cinc escenes, d'esquerra a dreta, són: la font dels Alps Julians amb el dimoni que mata el drac, dos devots pregant, sant Narcís assegut vestit amb mitra, bàcul i capa pluvial, dos devots pregant, i la casa d'Afra.
Per raons estilístiques, la peça s'ha atribuït igualment al taller de Joan de Tournai, el qual també va treballar en sepulcres monumentals i altres obres a la catedral de Barcelona. Mestre Joan era vidrier, però la seva capacitat en el dibuix i el disseny li va permetre dirigir l'execució de molts projectes monumentals durant el segon quart del segle XIV.
