Tallada en un bloc únic d'alabastre, amb una tècnica d'execució excel·lent, la santa recull amb la mà esquerra part de la seva túnica. Els cabells llargs i ondulats cauen per sobre les espatlles fins al pit, coberts per un mantell. La cara de la santa és d’una gran bellesa, ferma i serena alhora. Les extremitats es troben en part desaparegudes, però podem suposar que a la mà dreta duia una palma de màrtir i el colom que al·ludeix el seu nom.
L'església de Santa Coloma de Siurana s'esmenta per primera vegada l’any 1231, i formava part del comtat d'Empúries. S'ha atribuït l'autoria de l'obra tant a Aloy de Montbray com a Jaume Cascalls, escultors reials. L'activitat d'aquests mestres a mitjan segle XIV va ser constant en terres de Girona, ja que tenien com a material petri preferent l'alabastre de Beuda i Segueró, dues parròquies a prop de Besalú, a l'extrem oriental de l'actual Garrotxa encarada a l'Empordà. Això va fer que, per realització directa dels mateixos mestres, o per imitació de les seves obres, es tallessin nombroses imatges i retaules a la zona. Aquest moment va coincidir amb la dinastia d'estirp reial dels comtes d'Empúries, que sovint van encarregar obres a aquells artífexs. La imatge de santa Coloma forma part d'aquest context artístic.