Un martiriologi és el recull narratiu de les vides de sants màrtirs, i se'n coneixen des dels primers temps de Cristianisme. La realització d'aquest volum, en diverses fases, pren la forma final a Praga, concretament dels tallers de l'emperador Venceslau I de Germània (des de 1376) i IV de Bohèmia (des de 1378), títols que mantingué fins la seva mort el 1419. Les narracions de les vides dels màrtirs estan extretes d’un manuscrit del segle IX, copiat al amb cal·ligrafia gòtica l'any 1254. Vers el 1400 els tallers imperials van dotar el llibre de 705 miniatures, en les quals s'han distingit com a mínim quatre autors diferents. L'enorme profusió iconogràfica el converteixen en un dels volums religiosos miniats més impressionants de l'Europa baixmedieval. La gamma cromàtica i la incorporació de tonalitats poc habituals en l'època augmenten la seva excepcionalitat.
Des de la seva realització, el Martorologi ha tingut diversos propietaris: de la cort imperial, a finals del segle XVI va ser regalat a la família Dietrichstein; el 1617 cardenal Franz Dietrichstein, bisbe d’Olmütz, va encarregar-ne una restauració. A mitjans segle XVII era propietat de Pere Antoni d'Aragó, ambaixador a Roma i Virrei de Nàpols, qui el 1673 el donà, juntament amb tota la seva biblioteca particular i altres objectes de valor, al Reial Monestir de Poblet. Allí va romandre fins el 1835, quan per acció de la desamortització de Mendizábal es disgregà la biblioteca monacal. Dos dels monjos pobletans s'endugueren el Martirologi al convent de les Bernardes, situat al barri del Mercadal de Girona. El 1936 fou recollit pels Serveis de Patrimoni Artístic de Catalunya, i portat a Barcelona, on fou fitxat i fotografiat. Durant la Guerra Civil, l’abril de 1937 s'exposà al pavelló del Jeu de Paume a París, amb motiu de l'exposició d'Art Català, i finalment el 1939 el bisbe Cartañà el diposità al Museu Diocesà, fins que l'any 1976, ingressa als fons del Museu d'Art de Girona.
