El retaule de Sant Miquel presidia l'altar del monestir benedictí de Sant Miquel de Cruïlles (Baix Empordà), del qual provenen moltes de les millors obres medievals conservades al Museu d'Art. Tota la iconografia del retaule emana de la Llegenda daurada, escrita per l'arquebisbe de Gènova Jaccopo de Varazze al segle XIII. A la taula central veiem representat l'arcàngel, com a guerrer símbol de la lluita i la victòria, vestit amb cota i armadura, i representat com un jove ardit que enfonsa la llança dins el dimoni-drac. És la representació perfecta del cavaller medieval: valent i invencible en el combat, però també defensor de la justícia i protector dels afeblits. El conjunt es complementa amb la taula superior, amb el Calvari, i les taules dels carrers laterals. A la banda esquerra, l'aparició al mont Gargano (Puglia, Itàlia), amb el brau, l'arquer ferit i la comitiva episcopal; la victòria del sant a la batalla de Siponte sobre un grup d'infidels blancs, asiàtics i negres; i el domini de l'arcàngel sobre els esperits rebels, representats com una munió de monstres colorits amb tonalitats negres i verdoses. El carrer dret comença amb la victòria permanent dels àngels sobre els diables (o, segons una altra interpretació, la victòria de Miquel sobre l'Anticrist); la missa de sant Gregori, amb el deslliurament d'una ànima del purgatori; i finalment la psicòstasi o pesament de les ànimes davant de la porta del cel, guardada per sant Pere, portant una gran clau d'argent. La predel·la és una successió de santes i santes.
El retaule major de Cruïlles va ser contractat el 12 de novembre de 1416 entre Lluís Borrassà i Sanxa, vídua de Jaspert de Campllong. En aquell moment Borrassà i el seu taller s'havien consagrat com l'obrador més important en el panorama del primer "gòtic internacional" a Catalunya. Dins l'enorme producció, amb desenes de retaules, el de Cruïlles es considera precisament l'inici de la importància dels deixebles i aprenents del taller, als quals Borrassà confia la realització de la major part dels encàrrecs, sobretot a partir de 1415. El retaule de Sant Miquel forma una unitat museogràfica amb el retaule de Sant Pere de Púbol, exposat a l'altra banda del Saló del Tron del Palau Episcopal, i ambdós conjunts són l'eix de la pintura gòtica del Museu d'Art.
