El monestir de Santa Maria d'Amer estava situat originalment a Sant Medir (Cartellà), segons l'esmenta un precepte del rei Carles el Calb de l’any 844. Al segle X es traslladà definitivament a Amer, després de ser destruït pels hongaresos. El nou edifici es consagra el 949, i va ser remodelat i transformat durant tota l'edat mitjana fins que, el 1427, els terratrèmols el deixen malmès. Les desamortitzacions de les dècades de 1820 i 1830, i posteriorment la Guerra Civil de 1936 a 1939 li van fer perdre quasi tot el patrimoni artístic. Si bé no està complet, aquest n'és l'únic retaule supervivent. La història del retaule comença l'any 1599, quan Mateu Noguera, rector de Sant Miquel d'Amer i capellà de la capella del Roser del monestir, junt amb els obrers Antoni Benet, Miquel Pinyana i Baldiri Panoleda, contracte al fuster Joan Pujades, de Riudellots de la Selva, la realització del gran retaule. La pintura va ser executada pel pintor i comerciant de teles Joan Sanxes Galindo a principis del segle XVII, i és segur que el 1608, quan rep el darrer pagament, ja estava conclòs. Sanxes havia treballat prèviament a la Garrotxa, entre 1589 i 1593, i se li atribueix una certa especialització en la temàtica del Roser, com s'ha pogut documentar en els retaules de Sant Feliu de Pallerols, Olot, Batet, Sant Esteve de Llémena i Camallera (1603).
El retaule s'estructura segons la vida de la Mare de Déu i la pràctica del rosari. Els misteris de goig es troben distribuïts a l'àtic, on hi ha, a banda de la coronació central, l'Anunciació. Al primer i al segon pis, hi trobem la Visitació, el Naixement, la presentació de Jesús al temple i Jesús discutint amb els doctors de la Llei. Els misteris de dolor es distribueixen entre la predel·la (l'Oració a l'hort, la Flagel·lació i la Pietat) i el tercer i quart pis (la Coronació d'Espines, Jesús carregant la creu camí del Calvari, la Resurrecció, l'Ascensió, la Pentecosta, la mort i Assumpció de Maria, i la Coronació). L'obra compta amb un estudi monogràfic del Dr. Xavier Solà i Colomer (“Un mes, una obra” 2018).
