Domènec Rovira, El Major (Sant Feliu de Guíxols 1608 Barcelona 1678/79) és un dels grans escultors del primer barroc a Catalunya. Format amb Agustí Pujol, és autor (normalment amb taller, del qual formaven part molts familiars seus) d'alguns dels retaules més importants de Barcelona ciutat, però també de l’interior (Penedès i Vallès) i de la costa del Maresme i Girona. En aquest sentit, cal citar el retaule de la capella de Sant Pau i Sant Felip Neri a Santa Maria del Mar (1639), el retaule major del convent del Bonsuccés (1639), el retaule del Sant Crist de Sant Jeroni de la Murtra (1654) i el retaule major de l'Arboç (1670, acabat el 1681 pel seu nebot Domènec Rovira el Menor). Però sens dubte la seva obra magna va ser el retaule major del monestir de Sant Feliu de Guíxols, el seu poble natal, que va trigar vint-i-un anys a completar (1657-1678). Moltes peces d'aquesta gran obra van ser disgregades, després del seu desmuntatge al tercer quart del segle XIX. Diversos fragments i figures es troben distribuïts entre col·leccions particulars, l'església de Sant Feliu, el Museu Municipal i el Museu d'Art de Girona. L'obra compta amb un estudi monogràfic de Cristina Ribot ("12 mesos, 12 obres" 2014).
