Fragment de làpida de marbre blanc, trobat l'any 1896 a fora del mur oest de la ciutat antiga d'Empúries. S'ha datat vers el segle IV dC, moment en el qual l'emperador Constantí va permetre la llibertat de culte, perquè de fet, bona part de la cort imperial havia abraçat el cristianisme, inclosa la seva mare Helena. El Crismó (anagrama de Crist) al centre es troba flanquejat per l'alfa i l'omega, primera i última lletra de l'alfabet grec, com a símbols del "principi i fi de totes les coses". La inscripció que presenta incisa la làpida "INCRH MAXI AVE VA", es podria traduir per "En Crist, Oh Màxim, siguin el teu goig i fortalesa". El nom "Màxim" seria el del difunt, i "Ave Va(le)" una salutació funerària de tradició antiga. És possible que la làpida provingui d'una necròpolis desenvolupada al voltant d'una església construïda a Empúries, precisament, al segle IV. Per tot plegat, aquest fragment es considera la peça amb iconografia cristiana més antiga de la diòcesi de Girona, i per això mateix es troba a l'inici de la sala 1 del Museu d'Art.
