Creu tallada en un sol bloc de pedra calcària. Mostra a l'anvers el Crist crucificat i al revers la Mare de Déu amb el Nen. Les cares i els laterals de la creu estan recoberts de formes vegetals crestades. S'inscriu clarament en la tipologia de creus de la primera meitat del segle XV, comuna en altres exemples repartits arreu de la diòcesi. La ciutat de Girona va ser un centre productor i exportador de creus de terme, algunes de les quals encara estan repartides pel territori català, des de Barcelona fins a Perpinyà.
A partir d'un plànol d’Amer del segle XVII s'especifica que la creu era a la confluència de l'antiga carretera de Girona amb el camí que anava a Sant Climent d'Amer, i per tant, exercia de creu de terme de la vila. Va romandre allí fins que a finals del segle XIX va ser traslladada a la rectoria, amb motiu de la nova carretera que s'estava construint. Restaurada entre 1882 i 1884, es va col·locar al centre del cementiri de la vila. Vers 1930 es trasllada de nou, a l'entrada del cementiri nou. El 1936 va ser parcialment malmesa a causa de la reacció anticlerical a començaments de la Guerra Civil. En la dècada de 1960 va ingressar al Museu Diocesà, i fou restaurada amb posterioritat, arrel de l'ampliació de l'exposició permanent del Museu d'Art.
