Mare de Déu sedent, amb el nen assegut sobre la cama esquerra. El cos de la mare és de petites dimensions en comparació al cap, coronat, extraordinàriament gran, i amb un somriure exagerat. Malgrat tractar-se d'una imatge d'època plenament gòtica, sembla seguir la tradició de les marededéus romàniques, assegudes, i amb marcat hieratisme i poca relació afectiva entre mare i fill, present en altres exemples de l'època. S'ha relacionat amb un grup d'imatges marianes format per les marededéus de Sant Miquel de Fluvià, Santa Magdalena de Jonqueres, la Santa Creu de Rodes, Esponellà, i una Verge de la col·lecció Plandiura (ara al MNAC).
La Mare de Déu de Palera va presidir l'església de l'antiga parròquia de Santa Maria de Palera, associada a una casa forta homònima, encara dempeus. El 1936, a inicis de la Guerra Civil, la figura va ser mutilada, però es va poder restituir el cap de la Verge i probablement el del nen, que sembla molt retocat. El veïnat de Palera es troba al centre geogràfic de l'activitat dels escultors reials a mitjan segle XIV, constant en terres de Girona, ja que tenien com a material petri preferent l'alabastre de Beuda i Segueró, dues parròquies limítrofes amb Palera, i situades com ella a prop de Besalú, en l'extrem oriental de l'actual Garrotxa. Això va fer que, per realització directa dels mateixos tallers, o per imitació de les seves obres per part d'autors locals, es tallessin nombroses imatges i retaules a la zona, algunes amb escassa qualitat tècnica, però d'aspecte graciós i popular. La Mare de Déu de Palera forma part d'aquest context artístic.
