Predicació de sant Feliu a Girona. Taula del retaule de Sant Feliu
Autoria
Joan de Burgunya (Borgonya)
Datació
1519-1520
Estil
Renaixement
Descripció
El retaule major de la canònica de Sant Feliu estava dedicat al sant titular, el diaca i màrtir de Girona, Feliu l'Africà. Actualment a la basílica s'hi pot veure un muntatge posterior a 1939 fet amb parts originals del retaule, però en realitat els fragments principals es conserven al Museu d'Art de Girona. L'obra del retaule va ser fruit del treball d'un equip d'artistes i artesans d'orígens ben diversos, que en diferents fases entre 1504 i 1520 van confegir un dels retaules més grans i espectaculars de la Catalunya del moment. La traça i part de l'ornamentació s'atribueix al flamenc Joan Dartrica; el pintor Pere de Fontaines s'encarregà de les taules del bancal; i Joan de Borgunya, procedent d'Estrasburg i considerat el millor pintor actiu al Principat en aquell moment, fou l'autor de les sis grans taules amb escenes de la vida de sant Feliu. A més dels tres artistes citats, també van participar en el retaule els fusters-escultors Joan d’Aragó, el burgalès Pere Robredo i Pere Coll, l'únic gironí documentat en l’obra.
Els episodis de la vida i martiri de Feliu s’extreuen de la Llegenda Àurea, un text essencial de la iconografia cristiana escrita per l'arquebisbe de Gènova Jacoppo de Varazze al segle XIII. Per ordre, les escenes són: Sant Feliu predicant a les dones de Girona; Feliu davant Rufí (l'autoritat imperial del moment); el primer martiri, on Feliu és arrossegat pels cavalls; Feliu a la garjola, on és empresonat fins a tres vegades; Feliu és llançat al mar amb una mola de molí però immediatament és salvat per dos àngels, un fet que segons la llegenda succeeix al port de Sant Feliu de Guíxols; flagel·lació i altres turments.
En l'escena de la predicació s'hi representa el sant màrtir vestit com diaca, amb dalmàtica i maniple. Predica des d'una tribuna i l'escolten sobretot les dones, mentre que els homes el miren desconfiant de la seva paraula, ja que predica el Cristianisme en terres romanes. Borgonya s'esplaia en la riquesa ornamental i el detallisme, en la indumentària i els accessoris dels personatges, sepultant l'anatomia sota els plecs d'esplèndides teles, brocats, pells, orles, cintes, còfies, etc. Aquest gust desaforat pel luxe es veu també en l'arquitectura de les escenes; edificis de marbres preciosos i rars, daurats, bronzes, etc. Per tot plegat, s'hi ha detectat diverses influències, des dels manieristes d’Anvers i altres pintors nordeuropeus (especialment dels gravats de Dürer), passant per la pintura veneciana del 1500, o el "leonardisme" valencià (filtrat pels pintors Llanos i Yàñez).
Joan de Borgonya es documenta Barcelona a partir del 1510, i realitzà una estada a Venècia, a més d'estar un temps establert a Oriola (prov. Alacant). Va ser cridat a Girona per substituir el pintor Perris/Pere de Fontaines, mort sobtadament i sense acabar l'encàrrec.
