Aquesta marededéu estava aparedada dins un mur de la capella del Salvador del castell de Puig-alder, al municipi de les Planes d'Hostoles (Garrotxa). Va aparèixer, fortuïtament, durant unes obres de reforma de la capella l'any 1984.Tot i el seu mal estat de conservació, s'observen els trets més rellevants: simetria, estilització, frontalitat. Del rostre, intemporal i sever, destaca el perfil ovalat i allargassat, amb els ulls ametllats, nas recte, pòmuls i mentó poc prominents. Tot i que ha perdut el Nen que duia a la falda, conserva la corona decorada amb flors de lis, que aguanta el vel que li cau per les espatlles i li amaga els cabells. Tampoc conserva els braços, però s’emmarquen amb els plecs de la roba, aprofundits i dirigits cap al tòrax, i s'endevina que el mantell arribava fins les cames, marcant el caient cap als peus. De la part inferior de la talla se'n dedueix un ampli marxapeu o coixí (on la Verge hi reposa els peus). Probablement reposava damunt un tron o cadira episcopal.
S'ha proposat com a origen de la talla el denominat "taller gironí" (entès com a zona geogràfica), que podria haver-se desenvolupat entorn la catedral de Girona a partir del segle XII. La talla s'ha relacionat amb altres imatges de l'època, com la Marededéu del Collell (Garrotxa) pels seus ulla ametllats, o la de de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès), pels trets facials i la cara allargassada.