El retaule major de la canònica de Sant Feliu estava dedicat precisament al sant titular, el diaca i màrtir de Girona, Feliu l'Africà. Actualment a la basílica s'hi pot veure un muntatge posterior a 1939 fet amb parts originals del retaule, però en realitat els fragments principals es conserven al Museu d'Art de Girona. L'obra del retaule va ser fruit del treball d'un equip d'artistes i artesans d'orígens ben diversos, que en diferents fases entre 1504 i 1520 van confegir un dels retaules més grans i espectaculars de la Catalunya del moment. La traça i part de l'ornamentació s'atribueix al flamenc Joan Dartrica; el pintor Pere de Fontaines s'encarregà de les taules del bancal; i Joan de Borgunya, procedent d'Estrasburg i considerat el millor pintor actiu al Principat en aquell moment, fou l'autor de les sis grans taules amb escenes de la vida de sant Feliu. A més dels tres artistes citats, també van participar en el retaule els fusters-escultors Joan d’Aragó, el burgalès Pere Robredo i Pere Coll, l'únic gironí documentat en l'obra.
Aquest és un fragment del guardapols atribuït a Robredo i dedicat a l'arbre de Jessè. Representa un ésser fantàstic, amb trets facials humans i potes d'àliga, enfilat en unes branques. Generalment, aquests éssers híbrids, anomenats també "quimeres" són al·legories a defectes i pecats humans, com la hipocresia.