Taula dedicada a la Pietat, amb la Verge Dolorosa asseguda al peu de la creu, sostenint el cos del Crist mort. L'escena està flanquejada pels sants Baldiri i Gregori, titulars d'algun tipus de benefici eclesiàstic. El comitent de l'obra és un clergue, probablement adscrit a la catedral o algun dels principals temples de la ciutat, que apareix representat a baix de l'angle dret, en actitud de pregària, i sostenint un llibre sagrat amb la mà. Al centre del guardapols hi ha representada la Verònica, flanquejada pels escuts del comitent, que per ara, no s'han pogut identificar. Es tracta d'un escut partit. A l'esquerra una creu d’argent (blanca) sobre fons de gules, com a atribut de la pertinença a l'església. A la dreta, els blasons familiars de línia paterna i materna: al quarter superior, un os o lleó rampant i coronat de sable (negre) sobre un camp d'or; i al quarter inferior, un escacat d’atzur (blau) sobre camp d'or. Al fons de l'escena s'identifica una perspectiva de les muralles i la ciutat de Girona vista des del sud, amb l'aspecte que devia tenir a mitjan segle XVI. S'hi distingeix la catedral (amb la nau gòtica sense acabar i l'antic campanar coronat amb un àngel), diverses teulades de cases, i el que podria ser la torre del Palau Episcopal, just a sota el bàcul de sant Gregori.
La taula ha estat atribuïda al taller de Pere Mates, autor dels retaules de Santa Maria de Segueró i Sant Pere de Montagut (la Garrotxa), també conservats al Museu d'Art. Els Mates va exercir una activitat extraordinària per tot el bisbat de Girona, on el seu taller va monopolitzar pràcticament la producció pictòrica del segle XVI. A banda dels esmentats, el taller va realitzar, entre altres, els retaules de Sant Tomàs i de Santa Magdalena per la Catedral de Girona, els retaules de Sant Pere de Rodes i de Sant Andreu de Roses (ambdós desapareguts), el de Santa Cecília de Molló (cremat el 1936), o el de Sant Pere de Cercada (la Selva). També treballà a l'entorn de Besalú, però tot va ser igualment destruït el 1936, pels avalots de la Guerra Civil: set taules d'un retaule de la Mare de Déu al santuari del Mont, el retaule de Sant Pere de Lligordà, el de Sant Bartomeu de Llorona, la taula del Sant Enterrament de Palera i el retaule major de l'església de Vilamarí.
