Santa Maria del Mont es va fundar a finals del segle XIII. El temple tenia una imatge del XIV, que l'any 1361 va ser malmesa per un llamp, i calgué reparar-la (o substituir-la). Probablement tenia relació amb l'activitat d’escultors del rei des de mitjan segle XIV, constant en aquell sector de les terres de Girona, ja que tenien com a material petri preferent l'alabastre de Beuda i Segueró, dues parròquies a prop de Besalú, a l'extrem oriental de l'actual Garrotxa i als peus del massís del Mont. Això va fer que, per realització directa dels mateixos mestres, o per imitació de les seves obres, es tallessin nombroses imatges i retaules a la zona. La imatge actual és un reflex tardà d'aquella tradició, ja dins la segona meitat del segle XV o principis del XVI, difícil de determinar, atenent les inèrcies medievals dels artistes locals.
Imatge de molta devoció, en la dècada de 1930 l’escultor Joaquim Renart va despullar la imatge de complements tèxtils i metàl·lics, i li va posar una corona d'alabastre. Durant la guerra civil espanyola van precipitar la imatge des de la muntanya. El mateix Renart va recuperar els diversos fragments i va restaurar l'escultura just acabada la guerra. L'any 1941 va tornar a presidir l'altar del santuari.
