Jornada virtual

Sra. Elsa Ibar, directora general de Patrimoni Cultural.

Dr. Joaquim Nadal, director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural.

Dr. Joan Bosch, professor titular d’història de l’art (UdG).

Dr. Francesc Miralpeix, professor titular d’història de l’art modern (UdG).

Dr. Marc Balcells, criminòleg. Professor a la Universitat Oberta de Catalunya i investigador del Grup de Recerca Sistema de Justícia Penal.

Des de la perspectiva criminològica, es poden dir moltes coses sobre les falsificacions, perquè no deixem de referir-nos a un delicte. Sota aquest punt de vista, la presentació vol atansar-se al món de les antiguitats falsificades a través de diversos aspectes rellevants i entendre les dinàmiques d’aquesta particular fenomenologia delictiva: podem arribar a saber quantes falsificacions d’antiguitats hi ha? Quins danys causa, una antiguitat falsificada? Tenen alguna relació amb el delicte de tràfic il·lícit d’antiguitats? I, finalment, podem fer alguna cosa per a prevenir-les? A través de casos reals, intentarem donar una resposta a aquests interrogants.

Dra. Catelijne Coopmans, sociòloga del coneixement i de la cultura visual.

Les obres d’art que resulten ser falses generalment fascinen el públic. A més, les falsificacions ens fan qüestionar la importància d’una atribució precisa: si una obra (falsa) és tan bona que enganya els experts, quina importància té si és una falsificació? Però hi ha un altre aspecte de la perspectiva del públic sobre aquest tema que és important explorar, relacionat amb la manera de veure i amb el que veiem, quan contemplem obres falses o possiblement falses. Diferent de l’art autèntic, sembla que “l’art” fals convida a una manera de veure orientada a “resoldre el cas”, a intentar obligar l’obra a fer que ens reveli la veritat sobre si mateixa. Aquí considerarem com aquesta manera de veure i interactuar amb l’art com un detectiu, sense elevar les falsificacions al mateix nivell, pot complementar l’admiració per les obres d’art autèntiques, aconseguir interessar noves audiències en el patrimoni artístic i ampliar els plaers de visitar els museus d’art.

Ricard Mas, historiador, crític d’art i comissari d’exposicions.

L’any 1996 Ricard Mas va iniciar una investigació que va conduir a l’exposició «L’art de falsificar», acollida pel Museu d’Art de Sabadell (MAS). Llavors, molts dels museus consultats podien arribar a admetre que tenien, als magatzems, obres d’art falses, però no ho volien reconèixer públicament. Deixar un fals per a una exposició sobre falsos era proclamar la seva fal·libilitat. Tampoc es volia fer pedagogia sobre el tema. Una obra d’art era autèntica o falsa, i s’obviava la rica gamma de grisos entremitjos. Hem evolucionat gaire?

Artur Ramon, antiquari i escriptor.

Com s’han introduït obres falsificades en el mercat de la pintura internacional, especialment en els casos d’obres de Lucas Cranach, Frans Hals i Artemisia Gentileschi? Quines repercussions han comportat per a qui les va vendre? S’intentarà respondre les preguntes relacionades amb la fina línia que separa la realitat de la ficció, el vertader del fals, i fins on arriben les responsabilitats del galerista en el món del mercat de l’art i el col·leccionisme.

Dr. Alberto Velasco, professor del Departament d’Història de l’Art i Història Social de la Universitat de Lleida.

Catalunya és un país on l’art medieval ha tingut una gran acceptació, des del segle xix, entre el públic general i entre els experts. Aquest fet ha estat degut a diversos factors, entre els quals, que les arrels històriques de la nació catalana pouessin en el període medieval. L’interès de col·leccionistes, institucions i especialistes pels artefactes artístics medievals va generar un lucratiu mercat àvid d’obres a través del qual se satisfeien els interessos de la gran demanda generada. I quan no es disposava d’originals, alguns agents recorrien a l’estafa i la falsificació. Tot plegat ens emplaça davant un context molt peculiar en què els responsables no sempre surten a la llum i del qual conservem escassa informació documental, però que és molt útil per entendre el costat fosc del mercat i les seves motivacions.

Dra. Greta García, restauradora d’art modern a l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació. Presidenta del comitè científic de la Fondazione di Ricerca Scientifica Amedeo Modigliani.

Amedeo Modigliani és un dels artistes més reconeguts, valorats, cotitzats i falsificats del segle xx. En aquesta ponència es traçarà un breu recorregut pels motius, les causes i les conseqüències d’aquesta realitat en la qual intervenen, de manera desordenada, els seus diferents agents: col·leccionistes, museus, experts, mercat de l’art… per poder, així, comprendre on radiquen els problemes d’aquest artista en el delicat sistema de la seva autentificació.

Pere Canal i Pedrosa, caporal de la Unitat Central de Patrimoni Històric dels Mossos d’Esquadra.

L’activitat policial s’ha especialitzat també en la repressió dels delictes contra el patrimoni cultural. Dins l’àmbit específic de l’art podem trobar falsificacions d’obra gràfica, numerada i seriada, però també d’obres pictòriques i escultòriques. L’art s’ha convertit en una activitat comercial per sobre de la seva funció cultural i, com tot negoci, està exposat al crim. En aquesta intervenció es presentaran algunes investigacions d’escultures, d’obra gràfica i d’obra pictòrica en què apareixen falsificacions per encàrrec, distribuïdors amateurs i professionals, així com víctimes puntuals i col·leccionistes de bona fe que han estat estafats. Malgrat que en l’imaginari general els delictes de les falsificacions d’art i antiguitats tenen un marcat àmbit transnacional, la realitat ens mostra quelcom diferent, amb un mercat local més procliu a aquests delictes i més eficient.

Cloenda de la jornada a càrrec de Carme Clusellas, directora del Museu d’Art de Girona, i de Joan Bosch i Francesc Miralpeix, comissaris de l’exposició.