El Museu d’Art de Girona ha impulsat un estudi monogràfic i el més complert fins a la data sobre la icònica escultura de la Lleona de Girona, la columna amb l’escultura d’un lleó arrapat al capdamunt del fust, coneguda com “la Lleona” de Girona. Es tracta de la primera obra monogràfica dedicada a l’estudi d’aquesta escultura, a cura de l’historiador de l’art Miquel Àngel Fumanal. L’edició, amb poc més de 60 pàgines, proposa la revisió més exhaustiva de totes les informacions conegudes fins a l’actualitat sobre la columna, a més de l’obtenció de dades inèdites i d’una descripció analítica de la peça. A banda, permet situar la peça dins un context artístic, i se n’ha pogut precisar la cronologia, la naturalesa material o les vicissituds que ha viscut des del segle XIX.
Pocs saben que la columna amb l’escultura d’un lleó arrapat al cim que hi ha als peus de l’escala de l’església de Sant Feliu de Girona, i que s’ha fet famosa per la tradició de fer-li un petó al cul per retornar a la ciutat, data de l’any 1995, i que és una segona còpia que substituïa una primera còpia del 1985. L’escultura original es troba al Museu d’Art de Girona. Està tallada en pedra calcària nummulítica de Girona i mesura, inclosa la columna, 366 x 46 x 38 cm, està partida en 9 fragments i presenta restes de policromia del segle XIX. Precisament va ser al llarg del segle XIX, tal com desvetlla la publicació, quan es va crear una certa ambigüitat pel que fa a la seva identificació, ja que sovint era descrita com una mona, i més tard com una lleona. Malgrat tot, aquest argument no va guanyar pes, ja que el lleó era un animal habitual en el repertori iconogràfic i simbòlic de l’edat mitjana a Europa.
A nivell formal, la figura sembla estar escalant el tronc d’un arbre i destaca per la llarga crinera de 40 cm, uns ulls grossos i una expressió ferotge. Presenta algunes pèrdues al front i al morro, fet que dificulta conèixer la veritable expressió de la lleona. A això tampoc hi ajuda la manca de referents comparables estilísticament, que són detalladament analitzats a la publicació.
La publicació es divideix en quatre grans blocs. Una introducció descriptiva de l’objecte que serveix per determinar les diferents parts del conjunt -base, fust, escultura i capitell – dona pas a un dels blocs més destacats de la publicació, el que es centra en la història de l’escultura. Si bé les dades documentals més antigues són de mitjans del segle XIX, les quals associen “la Lleona” a un antic hostal del carrer Calderers, l’estudi analitza totes les mencions de lleons i hostals gironins des d’època medieval a fi d’entreveure possibles mencions o ubicacions anteriors en un exercici d’història urbana destacable. Tot plegat serveix per determinar la ubicació més antiga coneguda de l’escultura, a pocs metres de la que ocupa l’actual reproducció, i també en quin context el lleó va passar a ser conegut com a mona i finalment com a lleona. Després d’un accident amb un carro i d’una considerable trencadissa del fust de la columna, l’obra va entrar a formar part dels fons arqueològics de l’antic Museu Provincial, al claustre del Monestir de Sant Pere de Galligants, on hi va estar entremig de marededéus, capitells, escuts, mènsules, finestrals, i altres elements de pedra, fins que es va traslladar a l’actual Museu d’Art, a la dècada de 1970.
Un segon bloc de l’estudi està dedicat a una acurada descripció de l’element i al resum de tots les analítiques que s’han fet tant de la pedra com de les restes de policromia que es conserven. Uns resultats que fan evident que la base i el capitell de la columna són posteriors al fust i a l’escultura del lleó, treballant en pedra calcària nummulítica de Girona; i que les restes de policromia són totes elles fruit de successives repintades d’època moderna, amb fins a una dotzena de coloracions diferents. El darrer gran apartat està dedicat a formular hipòtesis sobre la cronologia, l’estil i la simbologia de l’escultura a partir d’un exhaustiu anàlisi compartit amb tantes altres columnes de grans dimensions i escultures de lleons i lleones conegudes des d’època medieval. Tot plegat situa l’escultura original en ple segle XIII.
Sabem que al segle XIX estava ubicada a l’extrem oposat del carrer Calderers, número 8, i que acompanyava la façana del “Mesón Hostal de la Lleona”. Tot i això, no va ser creada per a aquest establiment, sinó molt possiblement per a l’espai exterior d’una casa benestant, idea que queda reforçada amb el gest del cap de la lleona, que es gira cap a l’espectador en actitud de vigilància. L’any 1866 un carro que entrava a Girona des del nord va estavellar accidentalment el vehicle contra la columna i la va fer caure. Va ser aleshores quan un particular va fer donació de la peça al Museu Provincial i, l’any 1979, va entrar a formar part del Museu d’Art de Girona.
El resum de tot el que ha donat de si l’estudi s’aplega en l’apartat final de conclusions i un recopilatori de notes, cites i bibliografia de l’obra. Tal com conclou l’autor: “malgrat els interrogants nombrosos que encara queden pendents, l’estudi en profunditat de “la Lleona” (o del lleó de Girona) ha aportat dades i informació rellevant que permeten revisar els coneixements que, d’aquesta peça escultòrica, hem assumit tenir fins ara”. L’estudi La Lleona de Girona fa una revisió exhaustiva de la peça més turística, més trending topic de la ciutat de Girona, la més petonejada des dels últims decennis del segle XX. Tot i això, presenta encara, a dia d’avui, moltes incògnites, per la mancança de dades amb relació a l’origen, la funció i la ubicació primitives. En definitiva, es pretén obrir camins i hipòtesis per continuar el seu estudi en un futur.
La publicació es pot comprar a la botiga del Museu d’Art i també en línia a la llibreria de la Generalitat de Catalunya.
