Els espais finals del Museu mostren com el Modernisme i el Noucentisme van transformar l’art català a principis del segle XX.
El Modernisme proposava una renovació estètica que recreava la natura sense copiar-la i reinterpretava la història, i en destaquen les obres de Santiago Rusiñol. El Noucentisme, en canvi, va néixer com oposició, i es va concebre més com un moviment cultural d’abast polític que com un estil artístic, amb peces com L’Onyar a Girona, de Mela Mutermilch, o Nit de lluna a Girona, de Prudenci Bertrana.
Tot i que la museografia del Museu arriba fins a la dècada de 1930, el fons d’art inclou prop de 1.400 obres corresponents a la segona meitat del segle XX fins a l’actualitat, la majoria en dipòsit i provinents de mostres i biennals organitzades per la Diputació de Girona.
50 resultats

Els Tres Tombs
Francesc d'A. Galí
1945

Tecnologia
Eulàlia Grau
1974

Records de joventut
Ramon Calsina Baró
circa 1977

Sant Bru
Manel Boix
1973

Avui
Joan Miró
1975

Resplendor
Albert Ràfols i Casamada
1993

Angle
Narcís Comadira i Moragriega
1994

Sense títol
Montserrat Costa i Pons
1992

Ofèlia
Colita
1993

Abwesenheit (absència)
Chema Alvargonzález
1992

Sense títol (3 copes)
Maria Bofill i Fransí
1994

Migdiada
Francesc Artigau i Seguí
1994

Les idees mortes
Josep Grau-Garriga
1992

Sense Títol
Toni Catany
1991

Croquis per al Club Mediterranée
Salvador Dalí i Domènech
1961

El tren de França
Celso Lagar Arroyo
1915

Tossa
Laureà Barrau Buñol
1908

Festival
Rafael Bartolozzi
1990

Poema visual AVUI
Maria Teresa Codina Codina
1994

Corpus a Girona
Ernest Dalmau i Corominas
1994