Santiago Rusiñol en terres gironines
Autors: Margarida Casacuberta, Joaquim Maria Puigvert, Vinyet Panyella, M.Lluïsa Faxedas, Jordi Falgàs, Narcís Figueras, Iolanda Vila, Mercedes Palau-Ribes, Glòria Granell, Eva Vázquez, Mariàngela Vilallonga
Catàleg de l’exposició que acull el Museu d’Art de Girona del 7 de maig a l’1 de novembre de 2016, que reuneix una selecció de les obres més representatives de les estades de Santiago Rusiñol a les terres gironines, provinents en gran part de col·leccions i institucions públiques, museus, arxius i biblioteques. Un conjunt de 26 pintures més una vintena de dibuixos i fotografies a més de documents i escrits de Rusiñol permeten al visitant fer un itinerari geogràfic alhora que artístic i vital de l’artista.
Ressenya: Aquest catàleg pretén fer evident la relació de Santiago Rusiñol amb les comarques de Girona. Recull cronològicament bona part de la producció pictòrica i literària de Rusiñol que té com a temàtica les terres gironines o que ha estat produïda en àmbit gironí i permet fer un itinerari geogràfic, artístic i vital de l’artista.
El recorregut ve marcat pels viatges i les estades de l’artista a les diverses comarques gironines: al Ripollès, Rusiñol va practicar l’excursionisme i va publicar les seves visions romàntiques i naturalistes del paisatge a l’Anuari de l’Associació d’Excursions Catalana, on hi trobem també els primers dibuixos i textos que relaten les excursions al pic del Taga; la Garrotxa i sobretot l’estada a Olot constitueix l’inici del llarg viatge que va fer Rusiñol pels camins de l’art modern i on hi pintà vint-i-vuit olis destinats a la seva primera exposició individual a la Sala Parés el 1888; la Cerdanya, dels estius a Puigcerdà (un dels nuclis d’estiueig de l’època) on va conèixer periodistes, escriptors i artistes entre ells Narcís Oller, se’n conserven pintures i les cròniques de La Vanguardia que descriuen amb tot detall el moment; al Gironès hi feu les estades a Girona ciutat, intenses dels del 1908, que han permès mostrar fotografies inèdites conservades per l’artista, algunes de les quals van inspirar les vistes pintades de Girona; i finalment a la Selva, on Rusiñol hi feia estades als balnearis, és a la Font Picant de Sant Hilari Sacalm on va conèixer la seva dona, Lluïsa Denís el 1884. Però al Montseny hi freqüentà al llarg de la seva vida i en destaquen les darreres estades a Arbúcies, on Rusiñol va pintar els seus últims jardins.
Rusiñol alternava el pinzell i la ploma de manera indistinta i aquesta combinatòria entre text i pintura es pot veure en l’edició.
El catàleg, coordinat per Margarida Casacuberta, documenta la construcció de Rusiñol com a “artista total” i ho fa amb els textos, aportacions, comentaris i lectures de diversos autors que exemplifiquen l’abast de l’obra i la vida de l’artista Santiago Rusiñol.