L’exposició Un altre art. Informalisme a Catalunya 1956-1966, organitzada pel Museu d’Art de Girona i comissariada per Joan Gil Gregorio i Conxita Oliver, subratlla el valor i la potència expressiva de la producció pictòrica catalana d’entre els anys cinquanta i seixanta. Un període que va ser especialment fecund per als artistes que treballaven en l’abstracció, bona part dels quals (Tàpies, Cuixart, Ràfols-Casamada, Hernández Pijuan o August Puig) van tenir un enorme èxit internacional, inesperadament recolzats per unes institucions franquistes que, després de la postguerra, maldaven per reincorporar l’estat espanyol a la vida cultural i política del món occidental.
Inaugurada l’octubre de l’any passat, i prorrogada fins a l’estiu del 2024, l’exposició coincideix feliçment amb la commemoració dels aniversaris del naixement de quatre dels artistes que hi són presents, Antoni Tàpies, Albert Ràfols Casamada, Evarist Vallès i Romà Vallès. La mostra recull l’obra d’una quarantena de pintors, i de pintores, entre els quals, a banda dels ja esmentats, s’inclouen noms de la talla d’Eduard Alcoy, Josep Hurtuna, Joaquim Llucià, Norman Narotzky, Elena Paredes, Maria Assumpció Raventós, Amèlia Riera o Joan-Josep Tharrats, entre d’altres. Artistes que van treballar des de procediments tècnics i conceptuals diferents (la pintura matèrica, el tachisme, el gestualisme, l’espacialisme) però sempre vinculats a l’abstracció i a la ruptura formalista que pretenia aquest «art autre», segons l’afortunada expressió del crític francès Michel Tapié. Un art sense referència figurativa, treballat amb textures i gammes cromàtiques sovint austeres, emocionalment intens, a vegades rude, que va capitalitzar la pràctica pictòrica europea de mitjan segle XX, en paral·lel al triomf nord-americà de l’expressionisme abstracte.
El catàleg de la mostra, que aquí presentem, és gairebé un llibre d’artista per la seva atractiva consistència visual i per un tractament gràfic inspirat en el període que tracta. Ofereix al lector un acurat estudi d’aquest període, que els comissaris coneixen a fons i que han aconseguit explicar i transmetre amb rigor acadèmic i amb claredat didàctica. Així mateix, incorpora dos estudis complementaris signats pels especialistes Lourdes Cirlot i Àlex Mitrani, que posen en context internacional l’informalisme català, o en localitzen figures potser marginals, però també interessantíssimes. A banda de la reproducció i presentació de les obres exposades, el catàleg inclou també una completa cronologia del període, les biografies i els historials expositius dels artistes, i un amplíssim repertori de documents, en bona mesura inèdits, que enriqueixen enormement la lectura i el coneixement d’aquest període central de l’art informalista a la Catalunya del segle XX.
Joan Duran-Porta
Responsable de publicacions del md’A
_____________
El catàleg es pot comprar a la botiga del Museu d’Art i també en línia a la llibreria de la Generalitat de Catalunya.
