El Museu d’Art participa en el projecte Re-enact-ment, la reactualització de tres cicles performatius que es van dur a terme als anys noranta

La Casa de Cultura de la Diputació de Girona presenta «Re-enACTment», un projecte de reactualització de tres cicles performatius que es van dur a terme als anys noranta

•  Es tracta d’una exposició-intervenció que es planteja com un assaig de reactualització dels documents fotogràfics, videogràfics i textuals dels projectes performatius que van ser produïts i realitzats a la Casa de Cultura als anys noranta («Laterata», 1995, «Absències», 1996 i «Cegueses», 1997), els quals recuperem de nou amb la mateixa direcció del projecte de llavors, amb la comissària Marta Pol Rigau.
• El projecte es desenvoluparà del 9 de desembre al 5 de febrer i consta de visualitzacions d’enregistraments sonors i de documents fotogràfics, d’intervencions en els espais expositius i d’accions en directe.
• La inauguració tindrà lloc el dijous 9 de desembre a les 19.00 h. Aquest mateix dia, hi haurà l’acció en directe «Entre el tot i el res (II)», amb Pep Aymerich i Lluïsa Paredes, de 18 a 20 h a l’auditori Josep Viader de la Casa de Cultura de la Diputació de Girona.

 

Girona, divendres 3 de desembre de 2021

El projecte «Re-enACTment», que es presenta a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona des del 9 de desembre de 2021 fins al 5 de febrer de 2022, es planteja com un assaig de reactualització dels documents fotogràfics, videogràfics i sonors dels projectes performatius «Laterata» (1995), «Absències» (1996) i el cicle d’accions «Cegueses» (1997), produïts per la Casa de Cultura de la Diputació de Girona i comissariats per Marta Pol Rigau.

El plantejament seguit ha estat establir punts de tensió temporals i conceptuals per generar una constel·lació de reenunciacions que mostrin les tensions discursives que travessen els continguts d’aquests treballs, no de manera sincrònica, sinó diacrònica i aleatòria, per palesar la potencialitat de l’esclat de l’art d’acció dels anys noranta a l’Estat espanyol i la seva continuïtat en el temps actual.

Per aquest motiu aquesta exposició té una importància especial, perquè propicia una mirada sobre la producció d’alguns dels artistes més significatius de l’escena de l’art d’acció de l’Estat espanyol. D’una banda, artistes que hi van iniciar la seva trajectòria a finals dels anys seixanta i principis dels anys setanta amb un reconeixement internacional, com Isidoro Valcárcel Medina, Esther Ferrer (membre del grup ZAJ) o Bartolomé Ferrando. També artistes conceptuals com Pere Noguera, i Àngels Ribé i Carles Hac Mor, membres del Grup de Treball dels anys setanta. De l’altra, artistes que van iniciar el seu treball a finals dels vuitanta i el van desenvolupar a partir dels noranta, com Pep Aymerich, Lluís Alabern, Òscar Abril Ascaso (membre fundador del Club-7), Denys Blacker, Isabel Carballo, Luis Contreras, o artistes del grup C72-R (Mònica Buxó, Sònia Buxó i Marta Domínguez). També Ramon Guimaraes, Jaume Geli, Cristina Lucas, Dídac P. Lagarriga, Josep Masdevall, Philippe Meste, Jordi Mitjà, Marc Palau, Sebastià Oliva, Isabel Roure, Servand (Òscar Gamell), Rosa Suñer, Christine Ulm, Los Torreznos (amb Jaime Vallaure, Rafael Lamata i Daniela Musicco), Joaquín Villa, Irma Witte, Ester Xargay i Borja Zabala.

Amb la finalitat de garantir que el projecte actual sigui coherent amb l’enfocament dels anys noranta, se centrarà en els principis de lateralitat, absència i ceguesa, i es desenvoluparà, tant en forma com en contingut, en dues direccions. D’una banda, la reposició de la documentació audiovisual i textual des de la seva potencialitat estètica i, de l’altra, la reactivació d’accions dels anys noranta en directe i a temps real.

Pel que fa a la reposició, les intervencions i interaccions dels cicles programats als noranta eren un intent de subvertir la lògica de la contemplació i, en disposar les peces en llocs de trànsit, provocar la participació de l’espectador per generar un diàleg intersubjectiu. Amb aquesta intenció es presenta a la sala d’exposicions del primer pis un Re-enACTement de les intervencions d’Isabel Carballo (suspensió de tires de paper de seda), de Josep Masdevall (el plànol de la sala fet en pedres) i de Joaquín Villa (les duplicacions del terra). Al vestíbul principal, Jaume Geli anirà construint amb paraules de guix les frases recollides pels internautes.

Dins d’aquesta línia, al vestíbul de l’antiga biblioteca es projecten els registres fotogràfics de les intervencions efectuades per Philippe Meste, Dídac P. Lagarriga, Marc Palau, Sebastià Oliva, Isabel Roura, Servand (Òscar Gamell), Christine Ulm i Irma Witte.

En canvi, els enregistraments dels vídeos de les accions d’Esther Ferrer, Bartolomé Ferrando, Àngels Ribé, Pere Noguera, Denys Blacker i Luis Conteras es projectaran a l’escala d’accés al primer pis, i a l’aula B els enregistrament d’Isidoro Valcárcel Medina, Bartolomé Ferrando, Jaime Vallaure, Rafael Lamata i Daniela Musicco.

A la façana s’exposen les fotografies del catàleg de «Cegueses» d’Òscar Abril Ascaso, Lluís Alabern, C72-R (Mònica Buxó, Sònia Buxó i Marta Domínguez), Ramon Guimaraes,  Cristina Lucas, Rosa Suñer i Borja Zabala.

Es reactivaran les accions, el 9 de desembre, de Pep Aymerich i Lluïsa Paredes a l’auditori; el 18 de desembre, de Jordi Mitjà, Lluís Alabern i Borja Zabala a l’auditori i al pati; el 15 de gener, de C72-R (Mònica Buxó, Sònia Buxó i Marta Domínguez) a l’aula A i de Ramon Guimaraes al vestíbul, i el 5 de febrer, d’Òscar Abril Ascaso i Cristina Lucas al Museu d’Art i de Rosa Suñer i Roser Domènech al Museu d’Art i a la porta de Sant Cristòfol del passeig Arqueològic.

Aquests treballs performatius i performàtics permeten construir un relat sobre la lateralitat, l’absència i la ceguesa a vegades existent en el món de l’art, des d’una mirada destotalitzadora. Treballs que, per la seva pluralitat, no necessàriament han d’encaixar en una única definició, ja que hi pot haver tantes aproximacions a l’art d’acció com artistes que el practiquen;  encara que, malgrat això, es denoten una sèrie de constants en els seus plantejaments, com són la multiplicitat de codis discursius visuals, sonors, poètics, tàctils, perceptius… També l’ús d’un llenguatge directe, tant des d’una mirada política com des d’una mirada poètica; però, molt especialment, per llegir el pas del temps, no solament com a procés natural sinó —i molt especialment— com un estat de canvi, en què tot perdura i mai res és igual.

Aquest projecte és una producció de la Fundació Casa de Cultura de la Diputació de Girona i compta amb la col·laboració del Museu d’Art de Girona, el MACBA, INSPAI, L’Animal a l’Esquena, el Bòlit, el Centre d’Art Contemporani de Girona i la Universitat de Girona.

 

L’exposició es podrà visitar a la Casa de Cultura a partir del 9 de desembre i fins al 5 de febrer de 2022, de dilluns a divendres, de 10 a 20 h.

Podeu consultar totes les activitats i la informació actualitzada al web www.casadecultura.cat i als canals habituals de difusió de la Casa de Cultura de la Diputació de Girona.

Per obtenir més fotografies o més informació de les activitats, ens podeu escriure a exposicions@casadecultura.cat.