No hi ha religió sense objectes. Solem pensar que l’espiritualitat no necessita la matèria, però l’observació de la realitat ho desmenteix: avui com ahir, molts objectes fan de mitjancers entre allò quotidià i allò diví. Aquesta idea de mediació, ben viva en les modernes teories de la comunicació, en realitat ha estat elaborada durant segles pel pensament religiós.
L’edat mitjana europea no va pas ser una excepció. Malgrat el fonament platònic que oposava matèria i esperit, el cristianisme va reivindicar de bona hora la matèria com a lloc possible de la manifestació divina. La cristiandat medieval, sobretot en els darrers segles, ho va fer a més parant atenció a les propietats dels mateixos materials.
Aquesta exposició, a partir dels fons de museus de la Xarxa de Museus d’Art, té com a objectiu explicar diferents aspectes d’aquest fenomen en el context de la Catalunya medieval. De les relíquies a les escultures, de les imatges pintades a les robes, del pergamí al cristall de roca, diversos instruments ens mostraran els camins materials de l’anima per elevar-se dels sentits a la transcendència.
La mostra és un projecte expositiu, impulsat pel MEV, el Museu de Lleida, el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i el Museu d’Art de Girona, que reflexiona sobre com, al llarg de l’edat mitjana, els objectes materials van ser un mitjà per connectar amb allò diví. Cada museu participant aborda aquesta mateixa idea a partir de les seves pròpies col·leccions, per tal de mostrar una idea comuna: com la matèria pot expressar la dimensió espiritual de l’ésser humà.
L’exposició inclou diverses activitats complementàries
Visita comentada amb els comissaris:
