La Mare de Déu sosté amb la mà esquerre el Nen i amb la dreta (embolicada, coberta pel mantell) la bola del món. Mare i fill miren vers l'espectador. La Verge està coberta amb un mantell que molt probablement era completament blau en el seu origen, i no duu corona. Li cobreix la resta de cos una túnica vermella subjectada a la cintura per un cinyell. El Nen sembla jugar amb dues borles del vestit de la mare amb la mà dreta, i amb l'esquerra toca un ocell, aparentment un colom, que tant pot associar-se a l'Esperit Sant com a la narració apòcrifa del conferiment de vida a una figura de fang, que potser Jesús mateix hauria modelat. Les figures es troben sobre un pedestal poligonal que presenta escuts en cada una de les seves 5 cares visibles (la posterior és plana i sense decoració). Al central s'hi divisa una mena de rosetó geomètric, fet amb traça de compàs; a cada costat hi té blasons amb una creu vermella i florada inscrita sobre un cercle blanc. Als extrems dues inscripcions en lletra minúscula gòtica: a l'esquerre l'abreviatura «ma» de Maria, i a l'extrem oposat «ihs», de Ihesus. L'any 1879 la Diputació de Girona comprà la imatge a Enric Riudaura, i la diposità al Museu Provincial.
La Mare de Déu de Besalú s'ha associat, per raons materials, formals i estilístiques, amb el denominat taller o escola de Sant Joan de les Abadesses, on s'agrupen una sèrie d'obres que semblen tenir un origen comú: els retaules de la Verge Blanca i de Sant Martí, i el sepulcre del beat Miró, al dit monestir; el retaule de la Passió procedent de la parròquia dels Sants Joan i Pol (al Museu Episcopal de Vic, MEV 576); el retaule de la Mare de Déu de Beget; un sepulcre amb frontal presidit pel Pantocràtor flanquejat d'àngels (MEV 10627); i una Mare de Déu sedent procedent d'Ogassa (MEV 7035). De moment, l'únic nom conegut relacionat amb aquest taller és l'escultor Bernat Saulet, que l'any 1341 es trobava a Besalú fent tractes amb obrers de les pedreres d'alabastre de Beuda (a prop de Besalú), material amb el qual es tallà l'estàtua.
