Inaugurada l’exposició «Santiago Mateu i Pla, el dibuixant que estimava Girona»

Dissabte 28 de maig de 2022 s’ha inaugurat l’exposició «Santiago Mateu i Pla, el dibuixant que estimava Girona», una producció del Museu de Badalona a partit de la recerca feta sobre l’artista per part de la historiadora de l’art Núria Casals, que en va permetre conèixer la biografia i localitzar una quantitat considerable d’obres seves. La mostra arriba ara en itinerància al Museu d’Art de Girona, on es podrà visitar fins l’1 de novembre de 2022.

L’acte ha comptat amb els parlaments de Carme Clusellas, directora del Museu d’Art de Girona; Núria Casals, historiadora de l’art, i Margarida Abras, directora del Museu de Badalona. I l’assistència, entre altres, de Maria Eugènia Riera, prestadora, i Raimonda Coll, presidenta de l’Associació d’Amics del Museu d’Art de Girona.

El Museu d’Art de Girona acull ara aquesta exposició, la primera monogràfica dedicada al dibuixant badaloní Santiago Mateu i Pla un artista gairebé desconegut però d’una vàlua considerable en el camp del dibuix i gravat. La ciutat de Girona però també els paisatges de les diferents comarques gironines van captivar l’artista i van esdevenir un dels temes preferents en la seva obra.

 ___________

Nota de premsa

Santiago Mateu i Pla (Malgrat de Mar, 1891-Badalona, 1935) és un artista gairebé desconegut però d’una vàlua considerable en el camp del dibuix, en què va arribar a assolir un estil personal i una certa notorietat. La seva mort prematura l’any 1935 a l’edat de quaranta-tres anys, la circumstància que no s’hagués professionalitzat com a dibuixant i el tall que va significar la Guerra Civil van fer que caigués en l’oblit.

L’estudi i recerca que la historiadora de l’art Nuria Casals va dedicar a l’artista, publicat al Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi l’any 2020, va suposar la seva re-descoberta i un dels primers intents de recuperació d’aquest dibuixant que estimava Girona.

La recent exposició del Museu de Badalona, que a Girona manlleva el títol de l’estudi de Núria Casals, ha permès la difusió de bona part de les seves obres. La mostra exposa una dotzena de dibuixos del Museu de Badalona, als quals s’hi sumen els que conserva el Museu d’Art de Girona, procedents del Fons de la Diputació de Girona, i d’altres procedents de  col·leccions familiars i privades, mai exposats fins ara. En total 38 obres que permeten una aproximació a la figura d’aquest artista encara avui molt desconegut.

Els seus paisatges de mitjà i petit format, especialment de Girona i les seves comarques, així com els dibuixos fets al carbó, van ser considerats per alguns crítics el més gran encert de la seva producció. Molts d’ells de traços vigorosos i ben saturats de negre, contrasten amb d’altres a llapis i a tinta, de factura lenta, meticulosa, alguns d’execució propera al puntillisme.

Aquesta és la primera exposició monogràfica que se li dedica i es podrà veure a Girona fins el proper 1 de novembre de 2022

 

Santiago Mateu i Pla, el dibuixant que estimava Girona

Nascut a Margat de Mar, de ben petit es va traslladar a viure a Badalona on va estudiar, treballar i residir fins a la seva mort. Mateu i Pla es va formar com a dibuixant a l’escola municipal del carrer Guifré de Badalona, on estudiava, i més endavant a l’acadèmia que el pintor i també dibuixant Eduard Flò tenia a la ciutat. De fet, va optar gairebé en exclusiva pel dibuix, bàsicament a la ploma i al carbó i més tard, el gravat. La dècada de 1910 va ser d’anys d’aprenentatge però també d’intensa dedicació, sempre que podia, al dibuix. Bona part d’aquestes obres es van poder veure, a partir de 1912, en diferents exposicions a Malgrat, Badalona, Barcelona, Girona, Reus o Figueres.

La seva obra va evolucionar d’un academicisme primerenc cap a un dibuix de traços molt lliures i espontanis. Els dibuixos fets al carbó van ser considerats per alguns crítics el més gran encert de la seva producció. Molts d’ells de traços vigorosos i ben saturats de negre, contrasten amb d’altres a llapis i a tinta, de factura lenta, meticulosa, alguns d’execució propera al puntillisme. Entorn del 1920 també va començar a practicar un dibuix detallista i minuciós que li  van valer l’elogi d’alguns crítics —sobretot de Joan Sacs (Feliu Elias)— i algunes distincions, com les que va obtenir el 1931 en un concurs coordinat pel Centre Excursionista de Catalunya, en el marc d’un projecte d’estudi de la masia catalana.

La  temàtica de les seves obres es va centrar en vistes urbanes, marines, jardins, masies i paisatges en general, amb una especial predilecció per Girona i els seus entorns. De fet, Mateu i Pla va conèixer Girona ben aviat, pels volts de 1911-1912 per motius professionals, ja que hi havia d’anar perquè formava part de la zona que li va ser assignada a l’empresa on treballava com a representant comercial.

La ciutat el va fascinar enormement ―i també les poblacions del voltant― i sovint en va fer dibuixos. Ell mateix ho recordava anys desprès, en una carta de 1932 adreçada al gironí i amic seu carles Rahola: “ vareig presentir aquell dia que la ciutat de Girona seria pera mi la pedra angular de la meva obra artística –tan modesta com se vulgui– i aleshores encara en embrió. Vareig seguir àvidament totes les contrades de la comarca; la Costa Brava, meravella geològica i lumínica, el cordial Baix Empordà, la Selva, de paisatge ombrívol, la gerda Garrotxa, el dantesc Ripollès, l’Alt Empordà ressec i retallat...”

La relació amb Girona va continuar al llarg de tota la seva vida. Amb Carles Rahola va mantenir una interessant correspondència, i hi tingué el projecte d’il·lustrar un llibre seu, amb dibuixos de paisatges gironins que al final no es va poder dur a terme. També va col·laborar amb diversos articles seus a la premsa de Girona, especialment a El Autonomista, el periòdic republicà que dirigien els germans Darius i Carles Rahola, on publicà sobretot textos dedicats a artistes catalans contemporanis, com els caricaturistes Lluís Bagaria i Feliu Elias (Apa) o els pintors gironins Manuel Pigem i Ros i Josep Gelabert, entre d’altres.