Inaugurada l’exposició temporal “Celso Lagar/Hortense Bégue. Els anys catalans”
El Museu d’Art de Girona revisa, per primera vegada en una exposició, l’obra del pintor Celso Lagar i l’escultora Hortense Bégué durant els anys passats a Catalunya
• Dissabte 23 d’octubre s’ha inaugurat la mostra «Celso Lagar i Hortense Bégué. Els anys catalans (1915-1918)», dedicada al matrimoni, pintor i escultora, amb l’objectiu de ressituar-los i valorar-los en el panorama de l’art català de principi del segle XX.
• A través d’obres procedents de museus i col·leccions catalanes, espanyoles i franceses, es mostra com l’etapa a Catalunya va ser cabdal en el seu desenvolupament personal i per a l’entorn artístic català
• Es reivindica, alhora, l’escultora francesa Hortense Bégué, gairebé del tot desconeguda, de la qual s’ha conservat molt poca obra i que es podrà veure ara exposada
Dissabte 23 d’octubre a les 12 hores, el Museu d’Art de Girona ha inaugurat l’exposició «Celso Lagar i Hortense Bégué. Els anys catalans (1915-1918)». La mostra revisa, per primera vegada en una exposició, l’obra del pintor Celso Lagar i l’escultora Hortense Bégué durant els anys passats a Catalunya. Han assistit a l’acte Josep Calataiud, director dels Serveis Territorials a Girona; Carme Clusellas, directora del Museu d’Art de Girona; Lluïsa Faxedas, comissària i María José González Madrid, comissària i recerca sobre Hortense Bégué.
L’exposició pretén mostrar, a través d’una àmplia selecció d’obres procedents de col·leccions catalanes, espanyoles i franceses, que no només els anys que Lagar va passar a Catalunya van ser molt importants en el seu desenvolupament personal, sinó que a més ell també va ser una figura significativa en l’entorn artístic de país, mantenint contactes clau amb figures molt rellevants de l’avantguardisme com Rafael Barradas, Joaquim Torres García o Joan Salvat-Papasseit, i sense distanciar-se radicalment de l’estètica noucentista.
El planisme, el isme que va proposar com a propi, es pot considerar el primer moviment d’avantguarda creat per un artista espanyol (amb l’excepció del cubisme picassià), i sens dubte va tenir un impacte en el treball dels seus col·legues, inclòs en el d’un altre artista tan rellevant com Joan Miró. Malgrat això, Lagar és poc conegut a casa nostra i poc representat als museus catalans —tenen obra seva el Museu Nacional d’Art de Catalunya (Pastoral, 1916) i el Museu d’Art de Sabadell (El riu, 1918)—, si bé és present a les principals col·leccions i museus de l’Estat, com el MNCARS, el Museo de Bellas Artes de Bilbao o la col·lecció Thyssen. Així mateix, tampoc existeix un catàleg raonat de la seva obra ni cap museu li ha dedicat una exposició antològica. Pel que fa concretament a la seva relació amb l’art català, la seva obra no s’ha acabat d’integrar en cap dels relats del període, i, quan se’l cita, sol ser com si fos un personatge més aviat tangencial, o com si el seu pas per Catalunya hagués estat ocasional i efímer.
L’exposició presenta l’obra de Lagar, prop de 80 pintures i dibuixos, i fa especial atenció a aquestes relacions que va establir amb el context català. Es fixa també en particular en la seva recepció a Girona i en els vincles que va poder establir amb alguns artistes de la ciutat, principalment amb l’escultor Fidel Aguilar (1894-1917).
També per primera vegada la mostra permet estudiar la trajectòria de la seva esposa, l’escultora francesa Hortense Bégué (Cauvòs, 1890 – París, 1957), que, si bé va estar al costat de Lagar permanentment a partir del 1913 i va exposar amb ell en diverses ocasions al llarg de la seva vida, és una figura gairebé del tot desconeguda i de la qual s’ha conservat molt poca obra.
L’exposició, que es podrà visitar al Museu d’Art de Girona del 23 d’octubre al 6 de març de 2022, i el catàleg que l’acompanya, responen així al compromís del Museu d’Art de dedicar una mostra a l’artista Celso Lagar i, també, a la seva companya, l’escultora Hortense Bégué; compromís adquirit en la presentació pública de l’adquisició l’any 2018, per part de la Generalitat de Catalunya i per a dipòsit al Museu d’Art de Girona, d’una obra excepcional de Lagar: un oli sobre tela fet a Girona el 1915. La pintura ofereix una vista geometritzada del monestir i el barri de Sant Pere de Galligants, amb el tren de França fumejant al fons, i és una de les cinc obres, la majoria paisatges, que va fer durant una curta estada de sis setmanes a la ciutat, en el curs d’una exposició a la gironina sala Athenea. L’adquisició suposava la incorporació de la primera obra d’aquest autor a la col·lecció del Museu d’Art i contribuïa a ampliar la mostra d’artistes i obres que van destacar en el panorama artístic gironí a principi del segle XX.
