Finalitza l’exposició “Olga Sacharoff: pintura, poesia, emancipació” i amb ella l’any dedicat a l’artista, amb prop de 13.500 visitants

 

 

• L’exposició, inaugurada el 25 de novembre de 2017, es va prorrogar un mes, atesa la bona acollida de públic i gràcies a la bona predisposició dels prestadors.
• Durant els prop de 6 mesos d’exposició s’han rebut 13.419 visitants, s’han programat 23 visites guiades i s’han realitzat 11 activitats en el marc de la mostra, adreçades a tot tipus de públics.
• La mostra, comissariada per la historiadora i crítica d’art Elina Norandi, ha estat l’eix vertebrador de l’Any Sacharoff, impulsat des del Departament de Cultura.

 

Redescobrir Olga Sacharoff

“Olga Sacharoff: pintura, poesia i emancipació” ha estat l’exposició central de l’Any Sacharoff, que commemorava els 50 anys de la mort de la pintora Olga Sacharoff, i ha permès redescobrir una artista activa a la denominada Escola de París de la primera meitat del segle XX; així com mostrar els vincles de la pintora amb l’art català dels anys 1940 i 1950.

Des de la darrera gran exposició, programada a La Pedrera l’any 1994, no se li havia dedicat una mostra tan àmplia. L’exposició del Museu d’Art ha presentat vuitanta obres de l’artista procedents de museus, galeries, institucions culturals i col·leccions particulars tant nacionals com internacionals (Estats Units, Rússia, França i Holanda), algunes mai exposades a Catalunya i d’altres obres icòniques com “Tiovivo en la feria”, de la col·lecció del Museu Nacional Reina Sofia – que no s’exposava a Barcelona des de l’any 1953 –, o “Paradís”, propietat d’una galeria de Nova York; així com “La Colla”, un retrat col·lectiu de la generació del món cultural de la Barcelona de postguerra, que habitualment no exposa el Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Comissariada per Elina Norandi, l’exposició ha traçat un itinerari iconogràfic per les temàtiques més significatives i recurrents en l’obra de Sacharoff: animals, flors, retrats, paisatges, i sobretot la presència de la figura de la dona com a eix central del seu discurs artístic. Alhora ha presentat fotografies i documentació inèditade l’artista i el seu cercle,totes les obres literàries il·lustrades per l’artista, una faceta força desconeguda, així com articles de premsa de l’època, en els quals es comenten exposicions i altres qüestions relatives a l’obra i a la pintora.

La proposta expositiva i el treball de la comissària Norandi ha estat reconegut, entre altres, com a finalista, en la categoria de Recerca, als premis ACCA 2017- 34a edició. Igualment ha generat diversos articles en les pàgines de periòdics i revistes culturals i ha permès ressituar una artista llargament oblidada.

La mostra, celebrada a Girona, ha desviat el focus de la commemoració cap a aquesta ciutat i ha reeixit amb un notable nombre de visitants i participants en les activitats complementàries programades. Un total de 13.416 persones han visitat l’exposició, una xifra destacable pel Museu d’Art, i encara més la procedència dels visitants, la majoria vinguts de Barcelona. El notable interès també s’ha fet evident en l’adquisició del catàleg de la mostra, del qual se n’ha fet una segona edició un cop esgotada la primera.

D’altra banda, les activitats complementàries a l’exposició han apropat a la mostra un total de 903 persones, entre petits i grans. Destaca la bona acollida de les visites comentades, la majoria de les quals conduïdes per la comissària, Elina Norandi, que han exhaurit totes les places en cada convocatòria. També els tallers familiars, “Fem una joia per l’Olga” i “Un retrat bestial”, o el Club de lectura del md’A, articulat al voltant de la figura d’Olga Sacharoff, les seves estades a Tossa de Mar, la dona i la modernitat en el París dels anys vint i la vida al Putxet barceloní, amb més de 15 participants en cada sessió. Especialment destacades van ser les taules rodones: la primera, “Artistes d’avantguarda, dones emancipades: Olga Sacharoff”, en el marc de les activitats del Dia Internacional de la Dona, i la segona, “La nostra estimada Olga”, en què amics i amigues d’Olga Sacharoff van compartir amb el públic assistent records i vivències personals vinculades a l’artista en un acte molt emotiu.

Arran de l’èxit de l’exposició el Museu d’Art de Girona, amb el suport de la Direcció General de Patrimoni Cultural ha iniciat gestions per adquirir una obra de l’artista que avui no es troba representada en els fons del Museu de Girona.

 

Any Sacharoff

Impulsat pel Departament de Cultura, està comissariat per la historiadora i crítica d’art Elina Norandi i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, la Xarxa de Museus d’Art, la Universitat de Barcelona i l’Escola Superior de Disseny i Art Llotja.

El Departament de Cultura va crear un web dedicat a la commemoració, anyolgasacharoff.cat, on s’ha llistat i difós tota la programació, així com informació sobre la pintora, imatges de la seva obra i d’altres recursos informatius i didàctics. En total s’han realitzat una trentena d’activitats entre exposicions, xerrades, conferències i clubs de lectura per divulgar la importància de la seva obra que han tingut com escenaris principals Girona i Barcelona, però també d’altres poblacions de Catalunya, com ara Sant Celoni o Tossa de Mar, aquesta darrera especialment vinculada amb la vida de l’artista.

En resum l’Any Sacharoff ha donat a conèixer una artista destacada dels llenguatges artístics del segle passat però que malgrat tot no era prou coneguda ni reconeguda a casa nostra; i ha fet evidents els seus lligams amb cercles artístics i intel·lectuals de la postguerra.

Olga Sacharoff (Tbilisi 1881- Barcelona 1967) va estudiar Belles Arts, i ben aviat es va traslladar a París, al barri de Montparnasse, on va exposar la seva obra als principals salons d’avantguarda. Casada amb el pintor i fotògraf Otho Lloyd, va establir lligams amb els cercles artístics del París de primers de segle. Amb motiu de les dues guerres mundials, va fer estades a Tossa de Mar, des d’on va promoure aquesta destinació com a lloc de trobada de molts artistes d’avantguarda. S’instal·la definitivament a Barcelona l’any 1940 – al barri del Putxet -, on continua la seva trajectòria artística i participa de manera activa en la vida cultural de la ciutat.

Artísticament, va utilitzar tota mena de tècniques, (oli, aquarel·la, pastel, collage o aiguafort), i diversos gèneres i temàtiques com bodegons, paisatges, quadres de flors, escenes quotidianes i retrats. També va il·lustrar obres literàries, com el llibre de Clementina Arderiu Sempre i ara.

La seva obra s’ha exposat, entre altres ciutats, a París, Londres i Nova York. A Barcelona, l’any 1953 es va fer una exposició retrospectiva de la seva obra; i posteriorment, l’any 1994, una exposició antològica, comissariada per Maria Lluïsa Borràs i Mariette Llorens Artigas, a la Pedrera. Des d’aleshores ençà, no s’hi ha dedicat cap altra mostra de caràcter individual de la seva trajectòria a Catalunya.

Descarrega la nota de premsa