Microhistòria 1: El record en el quadre
Microhistòria 1: El record en el quadre
Aquest estiu, el Museu s’omple d’art i d’històries! Cada setmana, et descobrim un fragment de la il·lustració que ha fet Gemma Terol pel Museu d’Art i t’expliquem la petita història que ens ha inspirat!
El record en el quadre
Ningú no sap si va ser ella qui va mirar el quadre, o si el quadre la va mirar a ella.
A fora se sentia la remor dels turistes, però dins les sales del Palau Episcopal s’hi estava tranquil. Una mare, cansada d’empènyer el cotxet pujada amunt, es va aturar per reposar. La seva filla plorava, però de cop va callar: mirava “La família” (c.1920), d’Olga Sacharoff. La mare no ho va notar, però una espurna de llum, una petita part del nadó, havia lliscat fins al quadre.
Des d’aquell moment, l’obra ja no va ser ben bé la mateixa. A vegades, un blanc brillava més que els altres, o una ombra feia entreveure un somriure.
La nena va créixer i va desar l’instant en el racó més profund de la memòria, allà on resguardem els records d’infància. El quadre no se’n va oblidar, i encara l’espera. Cada cop que algú se’l mira, una memòria es mou dins seu, a punt de despertar. I si t’estigués esperant a tu? …
Com creus que continuaria aquesta història? És la teva?
