El Museu d’Art de Girona inaugura una nova exposició que vincula art i emocions
- L’exposició «Sentir/Expressar», comissariada per Fina Duran i Mercè Pomer, explora la relació entre les emocions i la seva representació artística amb obres dels artistes Ricard Aymar, Francesca Riu, Tura Sanglas i Jordi Tolosa
- La mostra posa el focus en el poder comunicatiu de l’art, i alhora reivindica la necessitat de reconèixer i expressar allò que sentim
- La mostra inicia la itinerància al Museu d’Art de Girona i anirà a Can Manyé (Alella), a la Fundació Palau (Caldes d’Estrac) i al Museu d’Art de Cerdanyola
El dissabte 14 de juny a les 12 h, el Museu d’Art de Girona inaugura «Sentir / Expressar», una exposició itinerant que convida a reflexionar sobre el valor de les emocions, a través de l’art contemporani. La mostra posa el focus en el poder comunicatiu de l’art, i alhora reivindica la necessitat de reconèixer i expressar allò que sentim.
La mostra es podrà veure a Girona fins al 2 de novembre, i posteriorment recorrerà tres espais culturals més: el Centre d’Art i Creació Can Manyé, a Alella; la Fundació Palau, a Caldes d’Estrac; i el Museu d’Art de Cerdanyola.
Comissariada per Fina Duran i Mercè Pomer, «Sentir / Expressar» reuneix l’obra de quatre artistes contemporanis: Ricard Aymar (Saragossa, 1973), Francesca Riu (La Garriga, 1990), Tura Sanglas (Ordis, 1992) i Jordi Tolosa (Badalona, 1956). Cadascun d’ells presenta dues obres, més una tercera creada i produïda expressament per a l’exposició.
Aquestes són el resultat d’un diàleg amb obres patrimonials de cadascuna de les institucions: Ricard Aymar parteix del poema Ombra d’Anna de Josep Palau i Fabre per indagar en la pèrdua (Fundació Palau); Francesca Riu dialoga amb El nen i l’estel de Marian Espinal Armengol i reflexiona sobre l’esperança (Museu d’Art de Cerdanyola); Tura Sanglas s’inspira en un capitell romànic del Museu d’Art de Girona i s’interroga sobre les maneres de mirar i veure; i Jordi Tolosa interpreta la Riera Fosca d’Alella, una imatge de la geografia de l’entorn d’Alella que connecta la terra i el mar (Centre d’Art i Creació Can Manyé). A més, aquesta esdevé una metàfora de la dualitat que ens envolta i que ens pot aportar, al mateix temps, plenitud i malenconia.
En definitiva, un conjunt de mirades que, a través de llenguatges diversos com l’escultura, el dibuix, el tèxtil o la instal·lació, evoquen emocions tan humanes com la tristesa, la culpa, el desig, la por o l’esperança. A més, l’exposició també convida a una reflexió sobre com l’art pot transformar i exterioritzar l’experiència emocional, establint connexions entre el passat i el present, el món intern i l’expressió artística.
L’exposició s’acompanya de textos del psicòleg Bruno M. Monse, que ofereix una lectura profunda sobre el paper de les emocions en l’art.
