Es presenta el catàleg de l’exposició “Postectura. La construcció del demà”
Girona, 12 de juliol de 2022
El Museu d’Art de Girona ha acollit aquesta tarda la presentació del catàleg de l’exposició “Postectura. La construcció del demà”. L’acte ha tingut lloc als jardins del museu i ha comptat amb les intervencions de Bernat Puigdollers, comissari de la mostra i coordinador del catàleg, i les autores Judit Subirachs i Susanna Rafart.
L’edició del catàleg compta amb una presentació per part de Carme Clusellas, directora del Museu d’Art de Girona; i articles de Glòria Bosch, Francesc Parcerisas, Susanna Portell, Susanna Rafart, Albert Rovira i Judit Subirachs, i del propi comissari, Bernat Puigdollers.
L’any 1950 s’inaugurava, a les Galeries Laietanes de Barcelona, la primera i única exposició del grup Postectura, format per sis pintors i sis escultors: Esther Boix, Joaquim Datsira, Ricard Creus, Martí-Sabé, Torres-Monsó i Josep M. Subirachs. Malgrat tots ells ja havien mostrat la seva obra en certàmens col·lectius com els Salons d’Octubre, l’exposició de Postectura marcarà un abans i un després en les seves trajectòries. Per a molts d’ells, aquesta primera mostra de la seva obra, serà una presa de consciència i l’afirmació d’una trajectòria artística −fins aleshores incipient− que els convertirà en figures destacades de les segones avantguardes catalanes.
El catàleg recull el conjunt d’obres exposades en la mostra “Postectura: la construcció del demà”, celebrada al Museu d’Art de Girona, però també aprofundeix en el procés de gènesi del grup i en el context cultural i artístic que el va fer possible. Així doncs, a través de diversos capítols temàtics, el lector pot aprofundir en els orígens artístics dels membres del grup −el taller de l’escultor Enric Monjo i l’Escola Llotja de Barcelona− però també en la trajectòria d’altres grups paral·lels −com són els Betepocs i el grup Flamma− i, evidentment, en la seva exposició a les Laietanes. No hem volgut oblidar, tampoc, l’abast que van tenir les seves trajectòries després de la seva dissolució. Alguns dels membres de Postectura es van convertir, amb el temps, en figures destacades del panorama artístic català d’avantguarda i les obres realitzades durant els anys de Postectura són imprescindibles per comprendre la seva obra posterior. És una bona oportunitat per conèixer una de les etapes menys conegudes i estudiades de figures tant destacades com Josep M. Subirachs, Esther Boix o Torres Monsó, però també per descobrir les trajectòries, no sempre prou valorades ni conegudes, de Martí-Sabé, Joaquim Datsira o Ricard Creus, de qui es coneix només la seva tasca com a escriptor.
L’exposició i el seu catàleg contextualitzen i reivindiquen una iniciativa que, malgrat ser efímera, deixà una empremta inesborrable en la història de l’art català, però també reivindica a tota una generació d’artistes que maldà esforços per renovar l’ambient encarcarat i hostil dels anys del franquisme. Una oportunitat única per conèixer l’ambient i l’esperit artístic dels anys de postguerra que sovint ha quedat soterrat rere opcions artístiques més trencadores.
_____
El catàleg, en edició bilingüe (català – anglès), es troba disponible a la venda a la botiga del museu i també en línia al web de la llibreria de la Generalitat de Catalunya.
