Feminal va ser la primer revista dirigida i escrita per dones que va veure la llum a Catalunya. Nascuda, a principis de segle xx, com a suplement mensual de La Ilustració catalana, s’inspirava en revistes similars que s’editaven en diverses ciutats europees de l’època, a l’entorn del moviment sufragista i de reivindicació dels drets de les dones. Va ser una publicació conservadora i no pas rupturista, dirigida a un públic lector de dones burgeses, però que va introduir a Catalunya la consciència de la reivindicació dels drets de les dones, especialment a l’educació i a la professionalització, i que va reivindicar sempre el seu paper com a creadores de coneixement i de cultura.

Va ser, a més, una publicació d’estètica molt acurada i que donava un pes molt rellevant a les arts plàstiques, bé comentant exposicions i notícies del moment, bé presentant a les seves lectores l’activitat i l’obra de dones artistes. L’exposició Feresa de silenci. Les artistes a la revista Feminal, 1907-1917, organitzada pel Museu d’Art de Girona, posa precisament l’atenció en aquestes artistes que apareixien i que sovint col·laboraven a la revista. Només algunes d’elles són avui relativament conegudes (Lola Anglada, Pepita Teixidor, Lluïsa Vidal), de manera que l’exposició vol, sobretot, recuperar de l’anonimat públic un nombrosíssim conjunt de creadores que els estereotips patriarcals de la historiografia artística han mantingut oblidades llargament: Visitació Ubach, Maria Rusiñol, la mallorquina Pilar Muntaner o Francisca Rius i Sanuy, entre d’altres; així com algunes artistes estrangeres que també van ser presents a les pàgines de Feminal, com Juliette Wyttsman, Clémentine-Hèléne Dufau o Mela Muter.

El catàleg de la mostra inclou una presentació bellament il·lustrada de les obres que hi han participat, així com un article de presentació de la revista Feminal escrit per la historiadora Isabel Segura. També un extens estudi de la comissària de l’exposició, Elina Norandi, que analitza l’obra de bona part de les artistes que hi van aparèixer i les circumstàncies, generalment poc favorables, en què van produir-la. L’estudi posa igualment el focus en la recepció d’aquestes creadores i en les dificultats que tenen encara per entrar a la història canònica de l’art modern. Recalca també, no només el rol fonamental de la historiografia feminista per a la recuperació d’aquestes creadores, sinó la importància de les seves famílies i descendents, que sovint han jugat un paper cabdal a l’hora de tenir cura dels seus llegats.

 

Joan Duran-Porta

Responsable de publicacions del md’A

_____________

 

El catàleg es pot comprar a la botiga del Museu d’Art i també en línia a la llibreria de la Generalitat de Catalunya.

 

Anar a la part superior de la pàgina Anar a la part superior de la pàgina
Anar a la pàgina de venda d'entrades Anar a la pàgina de venda d'entrades Entrades Anar a la pàgina del formulari per rebre el butlletí Anar a la pàgina del formulari per rebre el butlletí Newsletter Anar a la pàgina del formulari de contacte per enviar un missatge Anar a la pàgina del formulari de contacte per enviar un missatge Contacte

A Decrease font size. A Reset font size. A Increase font size.