[NdP] El Museu d’Art de Girona recupera l’obra i la figura de l’artista catalana i xilena Roser Bru amb l’exposició “Roser Bru. Superar la distància”

El Museu d’Art de Girona recupera l’obra i la figura de l’artista catalana i xilena Roser Bru amb l’exposició “Roser Bru. Superar la distància”

• Roser Bru, nascuda a Barcelona i exiliada a Xile el 1939, és una de les artistes més reconegudes del segle XX, especialment a Llatinoamèrica 
• L’exposició, comissariada per Àlex Mitrani i Inés Ortega-Márquez, posa en relleu l’excepcionalitat de la seva obra, marcada per un gran compromís social, així com els seus vincles amb la seva Catalunya natal. 
• La mostra reuneix més d’un centenar d’obres, la majoria precedents de Xile, però també de museus i col·leccions privades catalanes, i recupera la figura de l’artista després de gairebé 20 anys des de l’última mostra a Barcelona. 

 

El Museu d’Art de Girona inaugura el pròxim dissabte 23 de novembre de 2024, a les 12 h, l’exposició “Roser Bru. Superar la distància”, dedicada a la pintora i gravadora catalana i xilena Roser Bru (Barcelona, 1923 – Santiago de Xile, 2021), una de les artistes més destacades del segle XX. La mostra, comissariada per Àlex Mitrani i Inés Ortega-Márquez, suposa el retorn de l’obra de Bru a Catalunya després de gairebé vint anys des de l’última exposició a Catalunya.

Roser Bru

Bru es va exiliar amb la seva família a Xile a finals de la Guerra Civil Espanyola. Hi va arribar amb el mític vaixell Winnipeg organitzat per Pablo Neruda, juntament amb més de 2.000 refugiats espanyols i catalans a primers de setembre del 1939. Des de llavors va desenvolupar la seva carrera artística a Xile. Hi va estudiar Belles Arts, es va vincular al Taller 99, un referent del gravat contemporani xilè, i va merèixer-hi reconeixements notables, el més destacat el Premi Nacional d’Arts Plàstiques de Xile (2015).

A Catalunya hi va retornar a partir del 1958. Llavors es va retrobar amb amics d’infància i amb exiliats que ja havien retornat, com Joan Oliver (Pere Quart) o la poeta Montserrat Abelló, amb qui va mantenir sempre una gran amistat. També es va retrobar amb el romànic i es va deixar captivar per l’estètica informalista i l’obra de Tàpies, dos estils que influenciarien les seves primeres obres. Des d’aleshores va freqüentar les visites, i va participar de projectes artístics, com ara les Edicions de la Rosa Vera. Bru sempre es va sentir catalana, alhora que xilena, la seva pàtria d’adopció. Com deia ella mateixa: “construeixo en xilè, però amb accent català”.

El cop d’estat de Xile la va marcar profundament i la seva obra es va tornar més crítica i reivindicativa. Malgrat això, no deixa mai de tenir la dona com a centre de la seva producció, així com els seus referents artístics i literaris – Goya, Picasso, Kahlo, Velázquez i Capa, on s’interessa més pels temes que tracten que per la tècnica, o referències a escriptors com Kafka, Anna Frank, Federico García Lorca, Gabriela Mistral o Virginia Woolf –, i, sobretot a partir de la dècada del 1990, apareixen les referències a Amèrica i Xile, la terra que l’havia acollit i a la que va estar sempre profundament agraïda.

Al llarg de la seva carrera artística, Bru va desenvolupar un llenguatge propi i va consolidar una veu artística única, on destaca com a constant el gravat i l’ús de la pintura sobre diferents materials.

El 2018, Roser Bru va rebre la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts del govern espanyol, i el 2020 la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Amb tot, la darrera exposició celebrada en terres catalanes va ser al Palau Moja de Barcelona, el 2006. Ara, el Museu d’Art de Girona ofereix aquesta gran exposició amb la voluntat de recuperar-ne la figura i fomentar el seu reconeixement a casa nostra.

L’exposició

Sota el comissariat de l’historiador de l’art català Àlex Mitrani i de la curadora Inés Ortega-Márquez, l’exposició s’estructura a partir de tres grans eixos temàtics, constants en l’obra de Bru: la dona, com a centre i referent de tota la seva obra; la memòria democràtica; i els referents humanístics i geogràfics de l’artista.
La mostra reuneix prop d’un centenar d’obres entre pintures de gran format i gravats, la majoria procedents de Xile, país on l’artista va desenvolupar gran part de la seva carrera, però també de museus i col·leccions privades. L’exposició vol posar en relleu l’excepcionalitat de la seva vida i obra, marcada per un gran compromís social i per una mirada íntima i poètica, però també crítica i universal. Alhora, subratlla els vincles de Bru amb la seva Catalunya natal, i els llaços d’amistat permanents amb figures catalanes i xilenes tan destacades com Pablo Neruda, Pere Quart o Montserrat Abelló.

Aquesta exposició compta amb un ampli catàleg de la mateixa en el qual hi ha aportacions, a banda dels comissaris, de Julià Guillamon, Susanna Portell i l’artista Paula Bonet, qui va forjar una ferma amistat amb Bru.

L’exposició i catàleg s’han produït amb la participació de la Fundación Roser Bru i han comptat amb el recolzament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el suport del Ministerio de Cultura, las Artes y el Patrimonio de Chile, del Ministerio de Relaciones Exteriores de Chile i de l’Ambaixada de Xile a Espanya, així com la col·laboració de Casa Amèrica Catalunya.

La inauguració d’aquest dissabte donarà el tret de sortida a un ampli programa d’activitats, com visites guiades, tallers familiars i xerrades per aprofundir en el llegat de Roser Bru. L’exposició, que es podrà veure al Museu d’Art de Girona fins al 30 de març de 2025, coincideix en el temps amb la mostra “L’anguila. La carn com a pintura i la pintura com a mirall” de l’artista Paula Bonet (Vila-real, Castelló, 1980) a Can Framis (Fundació Vila Casas). Paula Bonet va ser alumna de Roser Bru, i per aquest motiu, la Fundació Vila Casas i el Museu d’Art de Girona han volgut col·laborar fent dialogar les dues exposicions i oferint una entrada combinada a totes dues mostres.