El Museu d’Art de Girona participa en la Comissió d’Accessibilitat de la Xarxa de Museus de les comarques de Girona. La Comissió està integrada per Carme Gibert directora de l’Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries, Lluís Figueras director dels Museus de Banyoles, Sílvia Alemany directora del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, Montserrat Mallol directora dels Museus d’Olot, Ramon Buxó director del MAC-Girona, Jordi Nogués tècnic superior del SAM-Girona, Marta Pi cap del Servei de Cooperació Cultural de la Diputació de Girona i Carme Martinell conservadora del Museu d’Art de Girona.
L’objectiu de la comissió és elaborar una guia i una eina d’autodiagnòstic que permeti conèixer el grau d’accessibilitat present en els nostres museus, per així poder planificar i realitzar accions de millora en l’accessibilitat universal de les nostres institucions per tal de garantir a totes les persones, amb independència de l’edat, de la limitació funcional o del risc social, les mateixes possibilitats d’accés.
El treball que actualment està realitzant la comissió parteix d’un informe complet i detallat, elaborat per la Càtedra d’Accessibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya arran de l’encàrrec que li va encomanar la Xarxa de Museus, en el qual recull un gran ventall d’especificacions d’accessibilitat aplicables a un museu.
Amb les dades de l’informe i amb altres dades recollides en diferents normatives, estudis, manuals de bones pràctiques, … la comissió està elaborant la guia-eina d’autodiagnosi. La gestió de tota aquesta informació i de l’instrument de mesura, per tal que sigui eficient i fàcil d’utilitzar, es realitza a través d’una base de dades relacional.
El nucli de la guia està format per ítems. Cada ítem es compon d’una descripció i una pregunta. Per una banda es descriuen les característiques que han de tenir els diferents elements que analitzarem per tal que compleixin les condicions d’accessibilitat universal, i per altra banda es formula la pregunta que contestarem en el moment de la nostra anàlisi.
Alhora cada ítem es vincula 1- amb referències bibliogràfiques, normatives i bones pràctiques; 2- amb els diferents grups de persones amb limitacions que es beneficien de la mesura; 3- amb eines que ens ajudin a avaluar.
Els diferents ítems estan agrupats en tres grans blocs d’anàlisi: espais; informació i comunicació; i gestió. I cada bloc conté diferents apartats estructurats de manera lògica per tal que en el moment de l’anàlisi puguem seguir un ordre coherent i amb sentit.
El bloc espais agrupa tots els aspectes del nostre entorn físic (edificacions, espais exteriors, accessos…), el bloc informació i comunicació els temes relacionats en l’elaboració de continguts i en la seva difusió a través de diferents suports (retolació sales, impressions, web…), i el bloc gestió agrupa la gestió de recursos humans, polítiques i estratègies, planificació d’activitats…
Per a realitzar l’anàlisi, abans, cada museu haurà d’haver definit les diferents unitats que tinguin un sentit per a l’estudi. Per exemple si analitzem el bloc espais, una sala determinada pot ser una unitat d’anàlisi, com també poden ser unitats d’anàlisi cada una de les pàgines del web del museu.
Per a l’anàlisi, disposarem d’un formulari amb un seguit de preguntes segons el bloc a valorar. Per a cada pregunta respondrem seleccionant entre un sí o un no, depenent de si compleix o no el requisit o la condició de la pregunta. Al final fer totes les comprovacions, obtindrem el % d’accessibilitat que ofereix el museu. El percentatge també el podem obtenir sobre els diferents grups amb limitacions funcionals determinades.
El desig de la direcció i del personal de qualsevol museu és que la seva institució sigui accessible i participativa per a totes les persones independentment de les possibles limitacions funcionals que puguin tenir. I és amb aquest desig que la comissió d’accessibilitat de la Xarxa de Museus de les comarques de Girona està elaborant aquesta guia-eina d’autodiagnòstic, que permetrà conèixer la situació de cada un dels nostres museus i així poder definir i programar accions de millores en l’accessibilitat.
Entendre la discapacitat, no com una condició, sinó com recull la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de Nacions Unides, és a dir, el resultat de la relació entre les persones amb limitacions i l’entorn o les actituds, és el pas essencial per a poder centrar les accions dels nostres museus cap a la igualtat d’oportunitats.
