Avui en dia si volem fer una còpia d’un dibuix, una imatge o un text fem servir una impressora, un escàner o bé fem una fotografia amb el nostre mòbil. Fàcil, oi?
Però com es feia una còpia d’una imatge abans de la invenció d’aquestes màquines? Des de ben antic, si es volia fer una còpia d’un text o d’una imatge es feia a mà. Però al segle xv es va descobrir un sistema revolucionari que canviaria per sempre la manera de copiar imatges: el gravat.
El gravat, que prové de la paraula francesa graver, consisteix a fer incisions o forats sobre un material, ja sigui fusta o metall, per obtenir una imatge en relleu. Aquest objecte s’anomena matriu. Posteriorment la matriu s’omple de tinta i s’estampa sobre paper, de manera que es poden produir tantes còpies del mateix disseny com es vulgui.
El fet de poder estampar la mateixa imatge de manera àgil, provocava que els gravats fossin relativament barats (de ben segur, més barats que copiar una imatge o tot un llibre a mà) i les imatges arribaven a gairebé tota la població.
Per elaborar un gravat, el gravador utilitza unes eines especials (gúbies, burins o enformadors), de diferents mides i formes. Amb aquestes eines es va buidant la part de la imatge que ha de quedar en blanc i es dona forma i relleu a les línies del dibuix que, prèviament entintat, s’imprimirà al full de paper.
Hi ha vàries tècniques de gravat, des de les més modernes com ara la litografia i la serigrafia fins aquelles en què s’utilitzava el metall com a suport, que s’anomenaven calcografies.
Dins d’aquestes, el gravat a burí i l’aiguafort eren tècniques molt utilitzades per artistes molt famosos que tots coneixem com Rembrandt o Goya.
Però el mètode de gravat més antic se’l coneix amb el nom de xilografia. La xilografia consistia a gravar les imatges sobre una planxa de fusta. De fet, el nom xilografia prové del grec, i significa xylos (fusta) i graphia (escriptura). És a dir, literalment significa marcar o escriure sobre la fusta.
Dins de la xilografia encara hi havia una altra tècnica, l’anomenada estampació al bac, que consistia a entintar la planxa i pressionar-la manualment sobre el paper amb un martell de fusta. Aquesta feina era complicada i laboriosa i, per suposat, només s’aplicava a llibres que no solien passar de cinquanta pàgines o bé a documents solts.
D’altra banda, les matrius no es podien aprofitar més enllà de l’obra que es feia, i les còpies que se’n extreien estaven limitades pel desgast del dibuix de la planxa. Però tot va canviar amb la invenció de la impremta moderna, en què els textos i les imatges es creaven per separat, la qual cosa va permetre millores tècniques en el gravat, i alhora un millor aprofitament dels materials.
Aquesta és una premsa del segle XVII, del tipus anomenat Gutenberg, segurament procedent d’alguna impremta gironina. Pels volts de l’any 1440, l’alemany Johannes Gutenberg va revolucionar el món de la impressió amb la invenció de la impremta de tipus mòbil adaptant una vella premsa de raïms.
El mèrit de Gutenberg va ser precisament descompondre el text per imprimir en totes i cadascuna de les seves parts: les lletres. Les lletres eren fetes amb plom, i n’hi havia de diverses mides i estils. Però malgrat la invenció de la tipografia, les imatges es van continuar gravant en matrius de fusta fins ben entrat el segle XVIII, moment en què, a poc a poc, es van substituint per altres tècniques d’impressió modernes.
A Girona les antigues impremtes Palol (s. XVII) i Bro i Oliva (s. XVIII), amb fons reunits a la impremta Carreras (s. XIX), conservaven una àmplia col·lecció de més de 2.100 fustes. El 1986 va ser adquirida per la Diputació de Girona i ara es conserva aquí, al Museu d’Art de Girona.
La invenció de la impremta va suposar una difusió extraordinària de llibres, textos i imatges que fins aleshores només havien estat reproduïts a mà per monjos copistes, als scriptorium dels monestirs. Mitjançant la xilografia s’il·lustrava de tot: llibres, goigs (imatges de sants, invocacions de la Mare de Déu, etc.), i tota mena d’impresos que necessitessin imatges (segells, jocs, gravats d’obres d’art famoses, etc.). Fins i tot certs mapes senzills eren gravats en fusta. I els llibres en què s’utilitzava la il·lustració xilogràfica eren de tota mena: literatura, llibres sobre ciència, sobre geografia o fins i tot llibres per a escolars!
Les auques
Una de les produccions més populars eren les auques. L’auca era un antic joc d’apostes que consistia a extreure d’una bossa de cuir uns rodolins amb uns números que havien de coincidir amb les caselles de l’auca. Com els naips o jocs de cartes, van ser molt perseguits per l’Església i pel govern local. Amb el temps l’auca va anar perdent la seva condició de joc d’atzar per convertir-se en la coneguda historieta amb un conjunt de caselles relacionades entre si, com un còmic.
De fet, l’auca es considera la predecessora del joc de l’oca. I per aquest motiu, en aquest taller en línia, elaborarem una matriu per estampar una casella i així completar un tauler del joc de l’oca. Al finalitzar, per descomptat, ens espera una bona partida amb la família o els amics!
Personalitza el teu joc de l’oca
Heu de imprimir els 4 fulls i enganxar-los amb celo o cola per crear el tauler complet.
A jugar!
