El passat 2025, diverses obres van passar a formar part de la col·lecció del Museu, ja sigui a través de compra directa, donacions o dipòsits.
Compra directa
Pel que fa a la compra directa, al llarg del 2025 vam adquirir:
Dos cartells publicitaris de la Costa Brava de 1958, cadascun d’ells amb un lema diferents, de Juan Santandreu i Bartolomé Liarte, en què es veu el mar a l’esquerra, un petit poblet de cases blanques a tocar de la platja, i els Pirineus en un dels dos cartells. Bartolomé Liarte (1933-1998) es va dedicar al món publicitari després d’haver estudiat a l’Escola d’Art i Oficis de Gràcia i a la Llotja. De Santandreu no en tenim referències;
obra gràfica i dibuixos de Roser Bru i Llop, a qui vam dedicar una exposició el passat 2024. Les peces adquirides són un gravat, dues aquarel·les, dos dibuixos i dos dibuixos a tinta, procedents del llegat familiar de Marçal Marimon i Teresa Fort, els quals van coincidir amb la família Bru-Llop en el viatge amb el vaixell Winnipeg al final de la Guerra Civil Espanyola, i amb qui van mantenir una estreta amistat;
el dibuix Girona. L.C. (loosing control) 39 enactments, de Martin Walde, on es mostra un personatge en un racó del Barri Vell gironí i un grup de turistes que l’observen. La peça, de 1997, pertany a l’època dels Enactments (actuacions), storyboards que l’artista va prendre en zones urbanes. Walde viu i treballa a Viena i Nova York, i la seva obra es troba representada en un bon nombre de museus d’arreu del món;
l’obra visual 3,325 d’Albert Coma Fàbrega, realitzada en el context del projecte «Museu al territori«, una intervenció artística a partir de les pintures murals de Pedrinyà conservades pel Museu d’Art. Es tracta d’una projecció visual sobre l’absis de l’església de Pedrinyà, on es presenten 3.325 possibles pintures que podrien haver-se pintat abans, o en un futur, o en un altre indret;
i quatre pintures procedents de la família Varés, concretament un oli de Segismon de Nagy i un de Josep Gelabert, i dues aquarel·les: una de Joaquim Claret i una altra de Rafel Mas, quatre artistes amb qui Arturo Varès i el seu fill, Antoni Varès, havien mantingut relació.
Durant el 2025, el Museu d’Art també ha rebut diverses donacions:
Una litografia d’Esther Boix, donada per Víctor López, que pertany a la sèrie Jardins però no de somni, de 1980, i que correspon en el període en què la seva obra deixa enrere el compromís més polític i social i dona pas a la reivindicació de la natura i l’ecologisme;
tres recreacions en aquarel·la del Palau Episcopal de Girona, de Jordi Sagrera, donades per l’autor i que recreen una visió històrica ideal, a vol d’ocell, de com seria el Palau al segle XV. Les tres peces il·lustren l’estudi monogràfic d’aquest edifici, publicat el 2024;
un àlbum de dibuixos de Melcior Domenge i Antiga, donat pels Amics del Museu d’Art, realitzat quan tenia entre tretze i quinze anys, poc abans d’inaugurar la seva primera exposició a la Sala Parés (1887) i tenint com a mentor al seu mestre i fundador de l’Escola d’Olot, Joaquim Vayreda;
vuit litografies de diversos autors catalans, entre els quals trobem Joan Hernández Pijuan, Josep Maria Subirachs, Josep Guinovart, Joan Josep Tharrats, Montserrat Gudiol i Jorge Castillo, donades per Dolors Fulcarà, i editades entre 1975 i 1978 per Torras Hostench S.A., empresa paperera ubicada a Sarrià de Ter;
diverses obres dels Germans Busquets i Mollera, donades per Isabel Codina, entre els quals es troben diversos esbossos preparatoris de projectes decoratius, de mobiliari, treballs tipogràfics, així com pintures de petit format, caricatures de personatges gironins, fotografies i documentació;
un oli de Joan Orihuel dels anys 60-70, donat per Néstor Arrastia. Orihuel és recordat sobretot per ser el pintor de la postguerra da Girona, i va ser un dels fundadors i membre actiu del Cercle Artístic de Girona. El 1950 es va Buenos Aires, on residí els últims die s de la seva vida;
Melcior Domenge i Antiga (Olot, 1871-1939). Àlbum de dibuixos. C. 1884 – 1886
DIPÒSITS
Finalment, en relació als dipòsits, s’han incorporat diverses obres adquirides per la Generalitat de Catalunya. Concretament:
Una peça sense títol de l’olotí Virgili Batlle, c.1940-1945. L’autor va estar vinculat a moviments anarquistes, fet que el va portar a exiliar-se a França el 1939. A París va entrar en contacte amb la modernitat pictòrica i es va interessar pel cubisme analític. Va morir de tuberculosi a l’edat de 33 anys;
una taula de sant Antoni Abad de principis del s. XVI, d’autoria anònima (cercle de Joan de Borgonya i del Mestre d’Argelers). Es tracta d’una obra vinculada a la renovació pictòrica característica del Renaixement a Catalunya, i és testimoni de l’arribada d’artistes nord-europeus que contribuïren decisivament a la transformació de la plàstica local;
l’obra Les roques de Cadaqués, de 1964, de Francesc Todó, realitzada en una època en què l’estètica de l’artista s’estava tornant més intimista i que representava de forma clara el seu entorn;
una peça sense títol de 1980 de Jaume Faixó, que forma part de la seva sèrie dels quadres de fum. El color negre apareix com l’element principal de l’obra juntament amb les formes geomètriques que, malgrat ser erràtiques i arrítmiques, consten d’una estructura lineal que funciona com a element que ordena l’espai pictòric;
Noies, c.1950-1960, d’Aurora Gassó, una obra rellevant en els inicis de la trajectòria de l’artista que representa dues figures femenines envoltades d’una atmosfera especial. Les dues noies transmeten una feminitat i serenitat terrenals expressant el que avui en dia definim com a sororitat;
6 obres rellevant de l’art català del segle XX, procedents de la Col·lecció Garcés, en concret N-S vermell, de Sergi Aguilar, de 1993; dues peces de Frederic Amat, Cinc de 1989 i Sol negro, de 2003; Caps lligats, de Jesús Carles Vilallonga, de 1975; Angulo/superfície/espacio cuadrado 91, d’Erwin Bechtold, de 1991; i Creació de l’espai, de Gabriel Sanz, de 2003.
Aurora Gassó Grau. «Noies», c. 1950-1960Virgili Batlle Vallmajó Sense títol, c. 1940-1945
