La iniciativa d’exposar una de les obres emblemàtiques de Ramon Martí Alsina va ser una iniciativa del MNAC, que el tenia en dìpòsit als seus magatzems, en un projecte de col·laboració amb l’Ajuntament de Girona, la Generalitat de Catalunya i Caixa de Girona, que es va fer càrrec de les despeses de la restauració. Els motius eren diversos: en primer lloc, fer justícia al gran pintor del Realisme a Catalunya i a la que, segons ell, era seva gran obra. En segon lloc és important la temàtica, coincident amb els fets del 19 de setembre de 1809, en plena Guerra del Francès i un moment clau del setge que patia Girona per part de les tropes napoleòniques. En tercer i darrer lloc, es pretenia generar un nou espai expositiu ampli, totalment renovat i situat en un edifici institucional com és l’antiga capella de l’Hospital de Santa Caterina, avui Auditori Josep Irla.
A banda de la seva implicació en el Realisme català, Martí Alsina es deixà seduir per la mirada francesa del romanticisme històric, patriòtic i bèl·lic de Delacroix, Géricault i sobretot d’Horace Vernet. Aquest romanticisme vital i la temàtica de la pintura no amagarà les influències ja adquirides en el tractament de les figures, pròpies del Realisme francès, que Alsina va conèixer de primera mà a l’Exposició Universal de París de 1855. Segons sembla deu anys més tard, pels volts de 1865, ja estava treballant amb “El Gran dia de Girona”, una obra amb la qual l’autor volia provocar un gir en la seva trajectòria: realitzar una gran obra de dimensions espectaculars (fins avui cap altre pintor català ha superat les dimensions de la pintura, de 5,40 x 11,90m) i tractar l’exaltació de l’heroisme patriòtic.
Per a plantejar l’obra li calgueren diversos esbossos i estudis preparatoris, com “La companyia de santa Bàrbara”, “El sometent del Bruc” o l’esbós conservat als fons del Museu d’Art. Tots ells descriuen els mateixos fets ocorreguts el 19 de setembre de 1809, quan els gironins, capitanejats pel general Álvarez de Castro, feren front a l’invasor. En la pintura es destaquen els protagonistes de l’heroïcitat, però també el desgast, la misèria i la desesperació dels combatents, lluitant entremig de cadàvers i moribunds.
Amb el temps les grans dimensions de la tela, la conseqüent despesa econòmica, l’opinió desfavorable dels crítics que havien observat el procés creatiu, i el creixent desinterès per la pintura històrica, feren que Martí Alsina no hi treballés prou intensament, i que al final, ell mateix la considerés una obra inacabada. Els analistes posteriors varen veure en “El gran dia de Girona” el reflex del caràcter arrauxat del pintor i la seva obsessió en fondre en una pintura colossal els trets més realistes i romàntics, tot cercant un estil personal.
Enllaç a la revista Rescat. Article sobre “El gran dia de Girona”
