El Museu d’Art de Girona adquireix dues obres de Joan de Borgonya i una talla barroca atribuïda a Domènec Rovira el Major

Les adquisicions contribueixen a ampliar el fons de renaixement i barroc català del Museu d’Art (md’A) de Girona. Les dues taules provenen de l’antiga Col·lecció Carreras Candi de Barcelona (1915), obres indubtables de Joan de Borgonya. Es tracta de dos fragments de retaule que podrien haver estat fets Catalunya entre els anys 1510 i 1525, segons apunten els estudis del doctor Joaquim Garriga (professor d’Història de l’Art Modern a la Universitat de Girona).

Amb aquesta adquisició, el md’A amplia l’obra d’aquest destacat pintor del renaixement català i vol posicionar-se com a museu de referència en aquest període. El museu ja disposa d’obra d’altres destacats pintors del moment, com Pere Mates o Sanchez Galindo.

Joan de Borgonya (Estrasburg ? – Barcelona ca. 1526) és un dels pintors més representatius a les terres gironines en aquestes dates i un dels que més va influir en l’art del moment. Des de principis del segle XVI es va establir a Catalunya amb una estada prèvia al regne de València. L’any 1519 es va traslladar a Girona des de Barcelona per a realitzar l’encàrrec de les sis taules del la vida de Sant Feliu per al retaule major de l’església de Sant Feliu. Són producte d’aquesta estada a Girona el retaule de Santa Úrsula i el retaule de Sant Cebrià d’Esponella, d’on podria procedir el Calvari que es conserva al md’A.

Les taules són pintures sobre fusta de format diferents. En una d’elles hi apareix un personatge assegut de cos sencer. “El personatge és curiós perquè s’assembla a un personatge que l’autor ja havia pintat a altres peces que ja tenim al museu”, ha explicat Clusellas que assenyala que aquests personatges tenen “gestos i caracteritzacions comunes en l’autor.

Aquesta peça, segons els estudiosos, és “indubtablement” obra de Joan de Borgonya mentre que hi ha dubtes en l’altra taula. “No podem assegurar 100% que sigui de Joan de Borgonya, seria més aviat una obra del seu taller o entorn”, ha explicat la directora. Es tracta d’un petit fragment, quadrat, amb el bust de tres o quatre personatges i al final hi ha una marina, paisatge amb vaixells, que no és massa comuna en aquest tipus d’obres. La tonalitat de la peça també és diferent, amb tons menys vius.

Talla barroca

L’altra adquisició és una talla barroca atribuïda a Domènec Rovira el Major que podria haver format part, segons el dr. Francesc Miralpeix (professor d’Història de l’Art Modern a la Udg), del retaule barroc desaparegut de Sant Feliu de Guíxols.

La talla barroca de fusta adquirida pel md’A representa un Sant Joan Baptista que seria atribuïble a aquest artista, que treballà a Girona a mitjans segle XVII. L’obra coincideix estilísticament amb dues figures exposades al mateix museu: Santa Eulàlia i Sant Roc, procedents del retaule barroc de Sant Feliu de Guíxols (actualment desaparegut) efectuat per l’escultor cap al 1660.

Les concomitàncies estilístiques del Sant Joan Baptista estan en clara sintonia amb l’estil de Domènec Rovira per diversos motius: el mateix tractament del rostre de mirada profunda, l’expressió greu de la fesomia accentuada per l’entrecella frunzida, els pòmuls marcats, els blens gruixuts i ondulants dels cabells. També el tractament del cos és molt similar en l’accentuació del ‘contrapposto’, així com el plegat de les vestimentes que s’arremolinen a mitja cintura i es repleguen per damunt del braç.

La policromia del Sant Joan s’escau a l’aplicada habitualment pels tallers de dauradors catalans de mitjan segle XVII i que és molt semblant a la que llueixen les dues figures del Museu d’Art de Girona.

Amb l’adquisició, s’amplia un dels capítols més interessants de l’escultura barroca del sis-cents català, incorporant al discurs museogràfic una obra atribuïble a un dels millors escultors de l’època moderna a Catalunya, especialment important tenint en compte la intensitat de la destrucció que sofrí la seva producció.

La directora ha explicat que són peces difícils de trobar i que ha valgut la pena fer un esforç pressupostari per adquirir-les. En total, han costat 6.000 euros. De moment, es podran veure durant un temps en una sala específica amb les obres recentment adquirides. Després, les duran a restauració i les incorporaran definitivament a l’exposició del museu.