El retaule major de l’església de Sant Feliu de Girona va ser una obra de grans dimensions i complexitat executada al llarg de setze anys, de 1504 a 1520. Avui és un dels millors exemples conservats de transició de l’estil Gòtic cap als nous models del Renaixement a Catalunya.
En la seva execució hi van treballar diferents artífexs: Joan Dartrica (1504) va realitzar l’obra de fusta i la talla decorativa o traceria; la imatgeria es va encarregar a Joan d’Aragó (1505), Pere Coll i Pedro Robredo (1507); i el daurat i pintura van ser realitzats per Pere de Fontaines (1515) i Joan de Burgunya (1518), qui va finalitzar l’obra el 1520. El retaule va esdevenir un grandiós conjunt de prop de 15 metres d’alçada i 11 metres d’amplada, i un dels més cars del moment, pagat en bona part gràcies a deixes testamentàries.
El Museu d’Art exposa bona part de les peces que conformen el retaule. La renovació museogràfica que es va fer el 2018 de les sales 9 i 10, dedicades al retaule, inclou un audiovisual on s’explica la història d’aquesta gran obra i on es pot veure una recreació virtual del retaule sencer, tal i com era abans de 1936, fet a partir d’unes poques fotografies en blanc i negre i de les parts i fragments que es conserven a l’església de Sant Feliu i al Museu d’Art.
Escultors, imatges, dauradors i pintors
El retaule de Sant Feliu es va iniciar el 1504. En aquell moment les terres gironines i especialment la ciutat s’havia convertit en un punt d’atracció de molts artistes estrangers, la majoria arribats del nord d’Europa, que itineraven sols o amb el seu taller a la recerca de nous encàrrecs. El col·legi de canonges de l’aleshores col·legiata de Sant Feliu de Girona va decidir impulsar l’obra del retaule major a principis del segle XVI. Ningú podia preveure que la seva construcció duraria setze anys, que hi participarien cinc mestres (cinc fusters i dos pintors), i que seria una de les obres més cares del moment.
L’obra del retaule la va iniciar Joan Dartrica (van Etrica o Venetrica, segons les fonts), fuster d’origen flamenc i un dels escultors més actius a Girona a primers del segle XVI, establert a Girona on s’havia casat el 1498. El 10 de març de 1504 va signar el primer encàrrec per executar la talla de la part baixa, bancal i sota bancal, del retaule de Sant Feliu. L’any següent, el 5 de juny de 1505, va signar un nou contracte per completar tota l’estructura de fusta. Dartrica va dibuixar la forma, plena de traceries, dosserets i pinacles, seguint les influències de l’art flamenc. La seva mort, el 1507, no li va permetre acabar-ho.
El mateix 5 de juny de 1505, l’imatger d’origen aragonès Joan d’Aragó va rebre l’encàrrec d’executar les talles en fusta de noguera de les figures principals del retaule: la Mare de Déu, sant Narcís i sant Feliu. Escultor poc documentat, va treballar amb Dartrica en altres encàrrecs de retaules de Girona.
El 1507 es va contractar la continuació de l’obra a l’escultor Pere Coll, fuster gironí, però tres mesos després, el 30 de novembre, es va realitzar nou encàrrec a Pere Robredo, fuster burgalès instal·lat a Girona entre els anys 1507 i 1512. Robredo va completar tota l’obra de fusta: l’estructura, traceries calades, pinacles, dossers i les imatges i relleus que havien d’ornar tot el retaule. La seva obra, finalitzada el 1510, és el resultat d’un treball de taller, amb solucions de diferent qualitat artística, caracteritzat per la introducció de detalls, ornaments i elements propis del renaixement plateresc castellà.
El 1515 es van reprendre els treballs del retaule que havia quedat pendent de daurar, policromar i pintar durant cinc anys. L’encàrrec el va rebre Pere de Fontaines, pintor provinent de Flandes, documentat a Girona des del 1500 i clar exponent de la pintura d’influència flamenca. El taller de Fontaines va daurar i policromar tot el moble i conjunt de figures i va pintar les vuit taules del sotabanc. La mort de Fontaines, el 12 d’abril de 1518, devia colpir als seus col·laboradors, entre els quals Pere Mates; segurament van ser ells els que van deixar testimoni pintant en el mateix retaule el dia i any de la mort del seu mestre. De Fontaines es tenen documentades diverses obres a Girona i Barcelona, però sols es conserven aquestes vuit taules del retaule de Sant Feliu.
L’encàrrec de les sis taules dels compartiments centrals del retaule, dedicades a la vida i passió del màrtir sant Feliu, es va fer a Joan de Burgunya (o Borgonya, segons els documents), pintor originari de centre Europa, documentat a Oriola i València des del 1496, i establert a Barcelona a partir del 1510, on va morir el 1526. Burgunya serà un dels artistes més destacats del període. La seva pintura, aplicada a l’oli –un dels primers exemples d’aquesta tècnica a Catalunya–, és rica en cromatismes i detalls decoratius i, malgrat que pren models de composició de gravats flamencs, especialment els de Dürer, incorpora l’esperit renaixentista en l’ambientació arquitectònica, en els vestits i en les actituds elegants de les figures.
El retaule de Sant Feliu estava presidit per les escultures dels sants patrons de Girona, sant Feliu i sant Narcís, i de la Mare de Déu. Desenvolupava un complex i extens programa iconogràfic que exaltava el triomf de l’Església i la salvació a través de la fe: al sotabanc, escenes de la vida de Maria, profetes de l’Antic Testament i els sants Jordi i Miquel arcàngel; al banc o predel·la, els dotze apòstols en mig relleu, amb Crist ressuscitat al centre; separant les sis grans taules pintades amb escenes de la vida i els martiris de Sant Feliu, sis pilars amb figures en talla de reis, profetes, àngels i benaurats; i a la part alta, coronant el dosser de la Mare de Déu, relleus del judici final i dues figures d’orants. Tot estava emmarcat amb traceries i dossers, i amb talles ornamentals a la flamenca, i coronat per alts pinacles de traça gòtica.
Retaule de Sant Feliu abans de la Guerra Civil
Reconstrucció feta per Burzon Comenge
Des de 1936 fins a 2024, amb la darrera adquisició
El 1936, a l’inici de la Guerra Civil Espanyola, el retaule es va desmuntar de Sant Feliu i es va emmagatzemar a la catedral de Girona. L’any 1943 es va reconstruir un nou retaule per a l’església de Sant Feliu aprofitant parts de l’antic: fragments dels laterals o guardapols, les figures de l’apostolat i la imatge de la Marededeu. La resta es conserva al Museu d’Art, on es troba exposat. Amb tot, durant els anys de la guerra i postguerra, alguns fragments van anar a parar en mans de col·leccionistes privats.
Els Amics del Museu d’Art, que puntualment donen suport al museu amb adquisicions per al seu fons, van fer la compra d’una peça que pertanyia al guardapols, i en van fer la donació al Museu l’abril del 2024.
La peça, un fragment de prop de 123 cm d’alt i uns 90 d’ample, és obra de Pere Robredo. Aquest fragment correspondria a un dels laterals anomenats del guardapols o polsera, que a manera de marc envoltaven el retaule i del qual es conserven altres fragments. En el ric i variat programa iconogràfic del retaule de Sant Feliu, els guardapols dels laterals estaven dedicats a l’arbre de Jessè, representació iconogràfica de la genealogia de Crist des de Jessè, pare del rei David, fins a Josep de Natzaret, pare terrenal de Jesús. Com a temàtica i representació iconogràfica, va tenir molt d’èxit durant el Gòtic i el Renaixement, i servia per evidenciar i reforçar l’enllaç entre l’Antic i el Nou Testament. S’acostumava a representar a partir d’un entrellaçat de branques i vegetals, simulant un arbre genealògic real, en el qual es disposaven el seguit de reis de la dinastia de David. Aquest fragment, un personatge coronat amb una maça a la mà, correspondria a un d’aquests reis de la dinastia, sense poder identificar quin. Del guardapols original, sols es conserven 12 fragments de traceries i d’aquests tan sols un d’ells, de 287 cm de llarg, amb figures de reis.
Actualment, al Museu d’Art s’hi poden veure exposades diverses peces, entre les quals es troben les sis taules que ressegueixen la vida de Sant Feliu, pintades per Joan de Burgunya; diverses escultures en fusta de Pere Robredo, daurades i pintades pel taller de Pere de Fontaines; els dos plafons finals de la polsera, l’un amb la representació d’un ésser fantàstic anomenat “babuí”, meitat home i meitat àliga, i l’altre amb la representació d’un ésser meitat lleó i meitat àliga, anomenat “griu”, símbol de vigilància i protecció; i les taules del sotabanc pintades per Fontaines, entre elles les dedicades a l’Adoració dels Mags i a l’Assumpció de la Mare de Déu; així com un conjunt de pinacles i espigues que coronaven l’obra.
