El 8 de març és el Dia internacional de les dones. És un dia per celebrar i sobretot reivindicar el paper de les dones a la societat. Volem però que aquesta reivindicació s’estengui tot l’any, i per aquest motiu us presentem la pàgina “En clau de dona”, que vol ser un recull d’informació de les dones artistes del md’A i també de totes les experiències (itineraris, exposicions o altres) que el Museu d’Art endega per rellegir la col·lecció sota una mirada femenina i posar en relleu el paper de les dones en el món de l’art.

El Museu d’Art de Girona us dona la benvinguda a un itinerari “En clau de dona”. Una visita comentada a la col·lecció permanent del museu, en clau de gènere, que vol posar en valor i difondre el paper de la dona al llarg del temps i com l’art n’ha estat un reflex. Al llarg d’aquest recorregut repassarem la presència femenina a les obres de l’exposició permanent. La guia s’ha elaborat a partir d’estudis i comentaris elaborat per tres especialistes en recerca sobre les dones en àmbits i sobretot en períodes diferents de l’art i la història.

L’itinerari comença a les sales del Romànic i el Gòtic. Els comentaris que escoltareu en aquestes seccions estan basats en la recerca de Teresa Vinyoles, historiadora medievalista, professora de la Universitat de Barcelona, cofundadora del Centre de Recerca de Dones Duoda i directora científica del Diccionari Biogràfic de Dones.

El segon tram de l’itinerari cobreix el Renaixement i el Barroc. La nostra guia per a aquests períodes ha estat Sílvia Canalda, historiadora de l’art especialitzada en l’estudi de la imatge religiosa en època moderna i professora de la Universitat de Barcelona.

El tercer tram de l’itinerari, en què saltem al segle 19 i arribem fins als primers anys del segle 20, parteix dels comentaris d’Elina Norandi, historiadora de l’art especialitzada en perspectiva de gènere i professora de l’Escola Superior d’Art i Disseny Llotja de Barcelona.

md’A en clau de dona és un nou format de visita guiada a la col·lecció permanent del museu, en clau de gènere, que s’emmarca en les línies de treball ja encetades pel museu de posar en valor i difondre les dones artistes i el paper de la dona en el món de l’art. Enguany. ateses les circumstàncies excepcionals de l’emergència sanitària, us oferim un tast dels itineraris en format de breu visita comentada en format vídeo. Tan aviat sigui possible realitzar activitats presencials al Museu programarem les visites guiades in situ.

Toni Monturiol, conservador del Museu d’Art, ens explica les històries amagades darrera l’enigmàtic personatge femení pintat per Josep Berga i Boada “Una dona a la terrassa d’un cafè” (c. 1913-1915), una exquisida aquarel·la del segle XX.

Ester Baulida i Estadella
(Girona, 1962)

Sota la taula (1986)
Mixta sobre tela, 84 x 126 cm
Museu d’Art de Girona, Fons Diputació de Girona, Núm. reg.: 130.694

Lola Bech i Beltran
(Barcelona, 1907-Tossa de Mar, 1987)

Vista de Tossa (1907)
Oli sobre tela, 60 x 73 cm
Museu d’Art de Girona, Fons Diputació de Girona, Núm. reg.: 250.190

Joaquima Casas i Cuscoy
(Girona, 1931 – El Caire, 2019)

Autorretrat (1996)
Aquarel·la sobre paper, 55,7 x 45,5 cm
Museu d’Art de Girona, Núm. reg.: 132.444

Montserrat Costa i Pons
(Barcelona, 1943)

Tres nits i un dia (1985)
Pintura acrílica sobre tela, 175 x 190 cm
Museu d’Art de Girona, Fons Art Diputació de Girona, Núm. reg.: 130.681

Maria Pia Crozet
(Roanne, França, 1950)

Colom (s/d)
Talla de marbre 12,5 x 10 x 5 cm
Museu d’Art de Girona, Núm. reg.: 131.730

Àngela Dalmau i Casademont
(Palamós, 1878 – Girona, 1957)

Noia d’Àvila, s/d
Oli sobre tela, 94 x 69 cm
Museu d’Art de Girona. Fons Diputació de Girona, Núm. reg.: 250.199

Marisa Esmatjes Mompou
(Barcelona, 1947)

Lectura (1993)
Pintura acrílica sobre cartró
Museu d’Art de Girona, Núm. reg. 132.719

Montserrat Llonch i Gimbernat
(Girona, 1928 – 2000)

Fires de Girona (1966)
Ceres sobre paper
Museu d’Art de Girona, Núm. reg. 132.441

Anna Manel·la Llimàs
(Olot 1950 -2019)

Si jo pogués (1985)
Pintura acrílica sobre tela
Museu d’Art de Girona. Fons Diputació de Girona, Núm. reg. 130.706

Carme Masià
S/t (Ex-vot de Carles V, s.XVI), 1992
Fotografia
Museu d’Art de Girona, Fons Diputació de Girona, Núm. Reg. 131.592

Assumpció Mateu Negre
(Girona, 1952)

Eix vital: terra-arbre (1986)
Pintura acrílica sobre tela
Museu d’Art de Girona, Fons Diputació de Girona, Núm. Reg. 130.708

Elena Paredes Suris
(Rosario, 1912 – Barcelona, 2006)

Fuga (1973)
Pintura plàstica sobre tela
Museu d’Art de Girona, Fons Diputació de Girona, Núm. reg. 211.686

Carme Raurich i Saba
(Caldes de Malavella, 8 de gener de 1920 – Argentina, ?)

S/t (figura), 1920
Terrissa, 56 x 17 x 17 cm
Museu d’Art de Girona, Fons Diputació de Girona, Núm. reg.: 131.272

Montserrat Soto Pérez
(Barcelona, 1961)

I want you (1996)
Fotografia
Museu d’Art de Girona, Núm. Reg. 132.302

Emília Xargay i Pagès
(Sarrià de Ter, 1927 – L’Escala, 2002)

Homenatge a Picasso (1967)
Oli sobre tela
Museu d’Art de Girona, Núm. Reg. 131.556

Carme Sanglas i Gispert
(Barcelona, 1853)

Hsuan-Tsung, Emperador (1991)
Museu d’Art de Girona. Fons Diputació de Girona, Núm. Reg. 136.601

Lluïsa Vidal (1876-1918)

Probable retrat de l’artista, s/d

Oli sobre tela, 45.7 x 33 cm

Museu d’Art de Girona (adquisició: desembre 2020)

Dates: Octubre 2022 – Març 2023

Comissariat: Elina Norandi

Organització i producció: Museu d’Art de Girona (Agència Catalana del Patrimoni Cultural)

Feminal, 25/07/1909 (AHCB)

L’exposició té per objectiu donar a conèixer dones artistes que van treballar i/o exposar a Catalunya a les dues primeres dècades del segle XX; valorar les seves obres dins el seu context; analitzar les condicions de la pràctica artística d’aquestes dones i vincular aquesta producció al conjunt de l’art català del moment.

En aquest context hi va tenir un paper rellevant la revista Feminal, creada a Barcelona l’any 1907 com a suplement de la publicació La Il·lustració Catalana. Va ser la primera revista dirigida i escrita, majoritàriament, per dones, que va veure la llum a Catalunya. Es va iniciar com una idea de l’escriptora i musicòloga Carme Karr (1865-1943), qui va exercir com a directora de la revista durant tots els anys de la seva publicació. En les seves editorials s’albira el pensament ideològic de les dones que intervenien: dones burgeses conservadores i catòliques, que mai perdien de vista el seu rol de mares i esposes, però que apostaven decididament per la intervenció de les dones en l’espai públic, així com per l’educació per a totes les dones i per la creativitat femenina.

Es tractava d’un número mensual, escrit en català, dirigit al públic femení de biaix burgès amb articles sobre moda, interiorisme, societat, educació, festejos, esports, música, art… acompanyats de contes, poesies i també partitures, la gran majoria signats per dones. Els textos s’il·lustraven amb nombroses fotografies.

Entre les autores d’articles i col·laboradores habituals comptaven amb Dolors Monserdà, Víctor Català (Caterina Albert), Carmen de Burgos, Josepha Massanés, Joana Romeu (Carme Karr), Montserrat Valls, etc. També rebien aportacions arribades d’altres ciutats europees, sobretot de París i Londres. Les arts plàstiques solien estar presents en tots els números, bé amb articles dedicats a exposicions d’artistes del moment o reportatges monogràfics sobre alguna d’elles. Així mateix els contes anaven acompanyats d’il·lustracions i orles, generalment articulades per Lluïsa Vidal.

Diàleg entre Elina Norandi, Laia Manonelles i Mari Chordà, organitzat amb motiu del Dia Internacional de les Dones 2021, per conèixer, repensar i debatre el lloc que ocupen les dones als museus. La revisió dels discursos institucionals és necessària per donar veu a una realitat amagada durant molt de temps en els dipòsits d’aquestes institucions. Presenten Sílvia Redondo i Mireia Rosich.

Autoretrat i dones a la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya

Comissariat en línia a cura de: Cristina Massanés

35 obres / 32 artistes / 9 museus

Museu d’Art de Cerdanyola / Museu d’Art Contemporani de Barcelona / Museu d’Art de Girona / Museu d’Art de Sabadell / Museu d’Art Jaume Morera / Museu d’Art Modern de Tarragona / Museu de l’Empordà / Museu de Manresa / Museu Nacional d’Art de Catalunya

El jo és una idea força moderna. Primer, al segle XVII, es va haver de formular com a concepte. Després, al XVIII, en pintura es va anar imposant l’autoretrat. I finalment, al XIX, a les classes burgeses va triomfar l’hàbit de registrar la intimitat en diaris personals. I és que la modernitat va impulsar una noció de la identitat com un procés introspectiu que fa emergir de les profunditats de l’ànima un jo suposadament autèntic. Ja sigui el jo pensant de l’assaig, el retrat pintat o la veu privada de qui escriu un diari, el que hi ha en joc és la pregunta, sempre incòmoda, de qui respon al meu nom.

Aquest és un trajecte virtual per les col·leccions dels Museus de la Xarxa d’Art de Catalunya, on hem traçat una línia entre els diferents autoretrats fets per dones. Són molt poques les artistes que es pinten pintant. Els primers quadres, de finals de segle XIX, incorporen el cànon pictòric del retrat. Però quan l’autorepresentació per part de les artistes es fa plenament plural expandint la mateixa noció d’autoretrat és a partit dels anys seixanta. És evident que el feminisme hi ha tingut molt a veure, però també la idea d’un subjecte porós vinculat a la postmodernitat i la llibertat associada a l’art contemporani.

Autorepresentar-se no és fàcil, fins i tot en el temps del selfie. A més de l’habilitat tècnica, cal una certa honestedat psicològica: encertar a construir una imatge de mi on em reconegui. No cal dir que en aquest procés, el rostre s’emporta el tall més gros del pastís, i amb el rostre, la mirada, és clar. Però aquesta només és la punta de l’iceberg de l’autorepresentació. Us convidem a resseguir algunes de les seves derives, avisant del perill performàtic de la imatge pròpia: no fos cas que dient com soc, m’hi acabés assemblant.