Almorratxa de vidre bufat incolor. Presenta el dipòsit bicònic amb estries verticals molt poc marcades. El peu és cilíndric, amb terminació en forma de bola. Coll cilíndric amb la boca doblada i vessadors verticals. La decoració es concentra en dos apèndix aplicats als costats.
A Catalunya la tradició del vidre bufat està documentada des d'època romana. A partir del segle XIV hi ha nombroses referències a tallers de vidre, que proliferen en altres indrets a partir dels segles XVI i XVII, com Girona capital, Romanyà de la Selva, la Jonquera, Solius, etc. Al segle XVIII la qualitat de les peces catalanes estava al nivell de la producció europea, inclosa la veneciana. L'abandó dels esmalts va deixar terreny a l'experimentació amb formes abarrocades i la utilització de vidre de diversos colors en una sola peça. Les almorratxes (paraula d'origen àrab) servien a les festes populars per a portar-hi olis i perfums, amb els quals es ruixava el públic, durant les celebracions.
