Josep Grau-Garriga (Sant Cugat del Vallès, 1929 – Angers, França 2011) va ser un artista català, especialitzat en el tèxtil i el tapís, que també conreà la pintura, el dibuix, el gravat, la pintura mural i l'escultura. Fill d'una família camperola que patí la repressió i l'exili durant la Guerra Civil, va rebre les primeres influències a través dels frescos de les pintures romàniques i gòtiques del MNAC. Es forma primer a l'Escola Llotja i després a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Durant els anys 50 treballà la pintura al fresc, i crida l'atenció de l'empresari Miquel Samaranch, que es convertirà en el seu mecenes, i li pagarà un primer viatge d'estudis a França.
Als anys 70, els seus treballs a la casa Aymat posen les bases del que s'anomena Escola Catalana del Tapís, i li donen una projecció internacional. Poc després, durant la dècada dels 80 i dels 90 centra el seu treball en la investigació en el camp de la pintura –amb la realització de quadres intimistes elaborats amb tècniques mixtes que incorporen els materials més diversos-» a més de l'escultura i el tapís. La seva obra està present al MACBA, al Metropolitan Museum of Art a Nova York, al Museu d'Art Modern de París i al Museu d'Art Contemporani Internacional Rufino Tamayo de ciutat de Mèxic, entre d'altres.
