Tres compartiments, separats per columnes rematades amb pinacles, ordenen la composició. Al compartiment central, sota un arc gòtic trilobulat, s'hi representa la Crucifixió, flanquejada per dos àngels. Als compartiments laterals dos grups de tres clergues preguen en direcció al calvari. Una sanefa de fullatges angulats, tallats amb gran destresa tècnica, emmarca tot el relleu, tallat en un sol bloc d'alabastre de Beuda.
Si bé l'execució de l'obra s'havia atribuït a l'entorn de mestre Bartomeu (finals segles XIII), un examen acurat l'acosta a una cronologia vers el 1350, quan Bartomeu ja feia dècades que havia mort. En realitat, el relleu de Crespià té relació amb l'activitat dels escultors reials a mitjan segle XIV en terres de Girona, ben habitual perquè tenien com a material petri preferent l'alabastre de Beuda i Segueró, dues parròquies a prop de Besalú, a l'extrem oriental de l'actual Garrotxa. Això va fer que, per realització directa dels mateixos mestres, o per imitació de les seves obres, es tallessin nombroses imatges i retaules a la zona. El relleu de Crespià forma part d'aquest context artístic.
