La columna de la "lleona" (en realitat, un lleó) és una de les obres medievals més famoses de Girona. El símbol del lleó ha estat present al burg de Sant Feliu i al barri de Sant Pere de Galligants des de l'edat mitjana. Entre d'altres, era el símbol de la confraria de blanquers, ofici majoritari en aquell sector de la ciutat. Ho testimonien un relleu del segle XII trobat al carrer Pujada del Rei Martí (md'A núm. 002.452), una gàrgola procedent del carrer de la Barca, aquesta columna de la Lleona, i la llinda de l'església de Sant Nicolau.
S'ignora l'origen de l'obra, així com la seva ubicació primigènia, si bé és cert que al barri va existir l'hostal del Lleó (carrer de la Barca), i després una botiga de comestibles anomenada Hostal de la Lleona, al carrer Calderers, núm. 1. Precisament a mitjans segle XIX es trobava clavada al dit carrer, en l'angle que forma aquest l'immoble amb Can Puig de Marcillo, que en sobresurt. El 29 de novembre de 1866 un carro va colpejar la columna, que va caure i es va trencar en 9 fragments. El propietari, Tomàs Trescents, va voler remuntar-la, però l'Ajuntament no va concedir-li el permís. Ben poc després els fragments van ingressar al fons de l'antic Museu Provincial, on ja consten el 1870. La columna va ser restaurada i exposada a l'angle sud-est del claustre de Sant Pere de Galligants (seu del museu), com a mínim, des de 1889, quan és fotografiada per primer cop, i va romandre allí prop de 100 anys, fins que el 1979 és exposada a la sala 4 del Museu d'Art.
La peça ha continuat fins avui al mateix lloc, però se n'han fet dues còpies, una el 1985 i una altra el 1995, col·locades successivament a la plaça de Sant Feliu. La còpia actual, malgrat trobar-se a més de 100 m del seu emplaçament original, ha esdevingut una icona turística de la ciutat. Però poca gent sap que l'original es troba al Palau Episcopal, a la sala 4 del Museu d'Art.
