Les "caixes de mariner" servien per a transportar els efectes personals dels mariners durant les llargues travessies cap a Amèrica. La popularitat d'aquest tipus de moble al món mediterrani és paral·lela a l'esplendor de la marina catalana als segles XVIII i XIX. Una de les particularitats era que es pintaven escenes a la part interior de la tapa. Un dels motius més repetits era l'escena de Judit just havent tallat el cap del guerrer Holofernes. L'aparició d'aquesta narració s'explica perquè a través de les escenes policromades, les caixes actuaven com un reflex de les pors, dels desitjos i dels anhels que envoltaven l'experiència d'embarcar-se. Segons algunes opinions, amb aquesta escena es pretenia recordar el poder de les mullers sobre els seus marits mariners, que passaven llargues temporades fora de casa, i podien incórrer en la disbauxa, la violència i les infidelitats. D'una manera més generalista, des de l'experiència dels homes de mar, les caixes actuaven com a espais de record de la llar i de la família, que podien no veure en setmanes, mesos o anys.
