Cap de bàcul del segle XV, obrat amb gran delicadesa, tallat en ivori. Va ser comprada a Ramon Estebanell per 105 pessetes, i ingressà al fons del Museu Provincial l’any 1903. La tija del bàcul és un cos serpentiforme, lleugerament crestat i cobert amb una retícula. Va rematat amb un cap de serp a la terminació, i amb una mena de fruit incipient en una tija que es desdobla per la part
inferior. Al centre del roleu està representat el Pantocràtor amb actitud de beneir. L’ivori era un dels materials usuals per als caps de bàcul (al costat de la fusta i el metall policromats) perquè permetia la plasmació de detalls exquisits en poca superfície. Es conserven alguns caps de bàcul baixmedievals en diversos museus europeus i americans, però aquest destaca per l’excel·lència de
la conservació i la cronologia, poc habitual.
