Retaule de sant Esteve: enterrament de sant Esteve a la sepultura de sant Llorenç
Autores / Contribuidores de producción
Pere Gascó
Fecha de producción
1501-1550
Estilo o contexto cultural de producción
Renaixement
Text web
En origen, el retaule major de Sant Esteve d'en Bas (la Garrotxa) contenia com a mínim 6 episodis de la vida de sant Esteve: les escenes de la Predicació, la Invenció del cos, la Benedicció dels malalts (totes perdudes), i la Resurrecció dels sis morts (MNAC), i aquesta, amb l'Enterrament de Sant Esteve. L'escena parteix de la llegenda hagiogràfica segons la qual el cos d'Esteve va ser trobat a Jerusalem al segle V, i després portat a Roma, on el papa Pelagi II el deposà dins el sepulcre de sant Llorenç. El retaule d'en Bas es distingeix clarament el papa, amb mitra i creu patriarcal, els nombrosos d'aques tonsurats al seu voltant, i un col·legi cardenalici en segon pla. L'escena combina la perspectiva arquitectònica de tradició itàlica amb una plasmació multifocal dels personatges i altres elements, semblant a la utilitzada per les escoles flamenques, característica de la pintura catalana de principis del segle XVI.
Pere o "Perot" Gascó (actiu entre 1523 i 1546) es formà al taller familiar de Vic, iniciat pel seu pare, el navarrès Joan Gascó. La família va treballar principalment per la regió d'Osona i els seus voltants. L'art dels Gascó es defineix en una curiosa combinació entre la tradició pictòrica tardogòtica i les novetats compositives aportades a través dels gravats per Martin Schongauer i Albrecht Dürer, entre d'altres.
