El lloc de Pedrinyà (municipi de la Pera, Alt Empordà) ja és citat l’any 971, però cal esperar al 1064 per trobar el primer esment de la parròquia de Sant Andreu. L'edifici actual és una petita capella romànica d’una nau, amb absis semicircular decorat amb arcuacions i lesenes llombardes, i campanar d’espadanya als peus. Les pintures de l'absis van ser extretes el 1935 i portades primer a la Casa Carles de Girona (antic Museu Diocesà), per després dur-les a Sant Pere de Galligants (Museu Arqueològic Provincial), on van ser remuntades en un simulacre d'absis amb la mateixa escala que l'original. Després d'un altre període a casa Carles, van ser finalment exposades arrel de la inauguració del Museu d'Art de Girona l’any 1979.
El programa pictòric de Pedrinyà s'estructura horitzontalment en tres franges, en ordre jeràrquic. En la superior, el pantocràtor o Crist en majestat, assegut al tron, dins una màndorla i envoltat del Tetramorf o sómbols dels quatre evangelistes: Mateu (àngel), Marc (lleó alat), Lluc (bou alat) i Joan (àliga). Una franja epigràfica indica l'inici del següent registre, amb les escenes de l'Anunciació, la Visitació, el Naixement i l’Aparició de l'àngel als pastors (AVE MARIA GRATIA PLENA DOMINUS TECUM / MARIA SALUTAVIT ELISABET / PRESEPIO PUERUM / ANGELUS AD PASTORES). Al registre inferior, l'arquitectura és coberta amb una simulació de cortinatges, com era habitual en els murals de l'època.
El mestre de Pedrinyà és totalment anònim. Els historiadors de l'art no s'han posat d'acord amb el seu possible origen artístic i escola, i s'han assenyalat concomitàncies amb l'obra del mestre d'Osormort, relacionat amb Vic, i el denominat mestre del Rosselló, així com amb les pintures de l'absis de Sant Pere de Terrassa i la basílica de Sant Vicenç de Cardona.
