Palau Ferré, d’un sol traç

Enguany es commemora el naixement del pintor, escultor i ceramista Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000). El Museu d’Art de Girona, en col·laboració amb la Fundació Palau Ferré de Montblanc, es summa a l’Any Palau Ferré amb una exposició centrada en una de les múltiples facetes d’aquest artista polifacètic: la de dibuixant. Palau Ferré, d’un sol traç indaga en una de les seves grans passions, el dibuix, que va anar simplificant progressivament fins a crear-lo sense solució de continuïtat, d’un sol traç.

L’origen i excusa de la mostra n’és l’obra Unitat (1977), una tinta xinesa sobre paper que forma part del Fons d’Art del diari Avui dipositat al museu gironí. A partir d’aquesta obra, el comissari de la mostra, Francesc Marco Palau, ens proposa un itinerari d’aproximació i descoberta de l’artista, dels seus valors i de la seva trajectòria.

Maties Palau Ferré, Unitat (c. 1977). Tinta sobre paper. Museu d’Art de Girona, Núm. Reg. 137.658. Dipòsit Generalitat de Catalunya. Col·lecció Nacional d’Art.

El setembre de 2018, al Museu d’Art de Girona vam exposar com a obra del mes el dibuix Unitat, una tinta sobre paper obra de Maties Palau Ferré (Montblanc 1921-2000), datat del 1977. L’actuació s’emmarcava en el programa anual «Un mes, una obra», que té com a objectius l’estudi, la difusió i l’exposició d’una peça del fons en col·lecció del museu, i ens va permetre conèixer la Fundació Maties Palau Ferré. La tasca de protecció i difusió del llegat de l’artista que impulsen els seus membres, així com el seu entusiasme, ens va semblar certament encomiable, i ho és. Va ser llavors quan es va començar a gestar la possibilitat de presentar una mostra de l’artista de Montblanc al Museu d’Art. Una proposta que enguany veu la llum i s’emmarca en l’Any Palau Ferré, que commemora els cent anys del naixement de l’artista i els vint de la seva mort.

Amb tot, no va resultar fàcil definir bé la temàtica i la forma de l’exposició. De primer, perquè no preteníem produir una exposició de caràcter antològic, condicionats entre altres coses pel temps i per l’espai expositiu mateix. I encara, perquè havíem de ser prou singulars i complementaris a la multiplicitat de mostres que s’estaven preparant en el marc de l’any commemoratiu. Llavors, calia de ben segur seleccionar una temàtica de la producció extensa i diversa del polifacètic artista, que es va moure en la pintura, majoritàriament, però també en l’escultura i la ceràmica.

El pretext de l’exposició, que ara presentem, no podia ser un altre que l’única obra de l’artista que conservem al Museu d’Art de Girona. Si bé és una obra menor, un dibuix sobre paper de dimensions reduïdes i ben allunyat de les seves pintures acolorides i tintes xineses, resulta prou rellevant. És un bon exemple de la que va ser una de les seves tècniques característiques, els dibuixos d’un sol traç. Dibuixos que defugen omplir la totalitat del paper i se simplifiquen en línies de colors entrellaçades, en un exercici reduccionista de la forma a favor del concepte.

D’altra banda, Unitat forma part del fons d’art del diari Avui, adquirit per la Generalitat de Catalunya i dipositat al Museu d’Art de Girona. La riquesa d’aquest fons és la seva diversitat, gairebé com una imatge fixa de l’heterogeni panorama artístic català dels anys de la transició democràtica. I, per tant, un bon recurs per, a partir del fons, poder anar establint relacions i desvetllant discursos, sempre pendents, en relació amb l’art de la segona meitat del segle xx. Recordem que el fons de l’Avui es va crear gràcies a la participació altruista i solidària d’un bon nombre d’artistes que van respondre a la crida de suport al primer diari en llengua catalana després del franquisme. Entre ells, també Palau Ferré, de qui se subratlla sempre la vocació i el compromís socials a favor d’aquesta i tantes altres causes, que va mostrar en la seva obra i al llarg de la seva vida.

Per tot això, i gràcies al coneixement i la predisposició del comissari i impulsor d’aquesta commemoració, Francesc Marco-Palau, hem teixit una exposició que, si bé se centra en la faceta de dibuixant de Palau Ferré i ens endinsa en el seu art més social, també ens aproxima d’una manera subtil a la totalitat de la seva obra i, per descomptat, de la seva vida. Així doncs, des de Girona es vol aportar a l’Any Palau Ferré un petit fil a partir del qual descabdellar i descobrir Maties Palau Ferré, d’un sol traç.

Carme Clusellas

Directora del Museu d’Art de Girona

El 2021 ha estat declarat oficialment com l’Any Palau Ferré per la Generalitat de Catalunya. Així, la celebració del centenari del naixement del pintor, escultor i ceramista Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000) compta amb una commemoració institucional que permet posar en relleu, vint anys després de la seva mort, l’obra i els valors d’un dels artistes més singulars de l’art català del segle xx.

Quan, un parell d’anys abans de l’efemèride, amb la meva germana Rosa de les Neus vam començar tots els preparatius d’aquest aniversari artístic que tinc el goig i l’honor de comissariar, de seguida vam tenir clar que volíem plantejar una commemoració de país, en la qual cadascun dels vessants de l’artista s’expliqués en un indret específic. Així, s’organitzarien tot d’exposicions i actes temàtics i territorials resseguint els motius que inspiraven l’art de Palau Ferré i els vincles personals que l’artista tenia amb escriptors, arquitectes o dissenyadors, i recuperant algunes de les mostres i els homenatges que havien tingut lloc al llarg de la seva vida.

En paral·lel, també vam iniciar una àmplia tasca de catalogació de l’obra de Palau Ferré (pintures, escultures, ceràmiques, dibuixos, etc.), així com de confecció d’un arxiu sobre l’artista, amb tot de material biogràfic (postals, cartes, fotografies de l’època, documentació de premsa) que ens permetés conèixer més a fons un artista que ens era familiarment molt proper, però de qui volíem conèixer totes les facetes.

Aquestes dues línies d’actuació —la preparació expositiva del centenari i la catalogació d’obres— ens apropaven cada vegada més a les Comarques Gironines. Així, a l’Empordà, a la Selva o a Girona ciutat, trobàvem col·leccionistes o admiradors del seu art que havien conegut Palau Ferré, que l’havien visitat a l’estudi de Montblanc i que hi havien fet amistat. També alguns gironins havien tingut un paper destacat en l’impuls de la trajectòria de Palau Ferré. És el cas del periodista Àngel Marsà, qui, en un article icònic del 1953, «Un pintor excepcionalment nou», va projectar un emergent Palau Ferré a les pàgines d’El Correo Catalán.

Al mateix temps, el Museu d’Art de Girona compta en el seu fons d’art amb una obra de Palau Ferré. Es tracta d’una tinta xinesa del 1977 que l’artista va donar al diari Avui, en el marc d’una campanya que aquells anys va impulsar el diari degà de la premsa en català, amb l’objectiu de consolidar un mitjà de comunicació que tot just feia les primeres passes i que amb l’aportació d’obres dels principals artistes de l’època va disposar d’un destacat fons d’art. Actualment, aquest conjunt de peces, entre les quals hi ha Unitat de Palau Ferré, forma part de la Col·lecció Nacional d’Art de la Generalitat de Catalunya i està dipositat de manera permanent al Museu d’Art de Girona.

Un dels elements que criden més l’atenció d’aquest quadre que Palau Ferré va pintar per al diari Avui és que els perfils de les seves dues figures —una noia de vermell i un noi de negre, sobre fons blanc— estan ideats d’un sol traç. Aquest és un fet que desperta sempre un somriure a l’espectador, que intenta resseguir mentalment la continuïtat de la línia que va plasmar l’artista i que de seguida motiva el visitant a agafar paper i bolígraf i intentar construir també figures sense aixecar l’instrument del suport.

Així, tenint en compte tot el seguit d’enllaços interterritorials d’aquests anys, vam saber aviat que Girona era el millor dels indrets per poder presentar específicament aquests dibuixos d’un sol traç que del 15 de maig de 2021 al 7 de gener de 2022 podrem gaudir al Museu d’Art de Girona, en el marc de la commemoració del centenari de l’artista, l’Any Palau Ferré.

Francesc Marco-Palau

Doctor en Història i comissari de l’exposició