Quan un museu, i especialment un museu d’art, descobreix que conserva i exhibeix obres falses, és un daltabaix. D’una banda perquè l’autenticitat de l’art és una de les característiques que el fan únic, admirable i valuós. De l’altra perquè els museus tenen assignada la funció de garantir la preservació de la memòria col·lectiva material i no haurien de caure víctimes de l’engany. Per això, quan al 2016 es va poder certificar que el Museu d’Art de Girona havia adquirit sis anys abans tres obres falses atribuïdes al pintor renaixentista Pere Mates, va ser una sotragada.
L’exposició Falsos Verdaders. L’art de l’engany vol explicar una història de falsificacions ben nostra, acarant obres falses amb altres de verdaderes. Però també vol anar una mica més enllà, i a banda de mostrar els resultats dels estudis, especialment de les analítiques, que han permès assegurar la falsedat d’unes taules i l’autenticitat de les altres, s’ha volgut fer una reflexió més àmplia sobre el sòrdid món de les falsificacions i dels falsificadors d’art.
Sense pretendre que serveixi d’exculpació d’aquells qui fan de la seva destresa una eina d’engany, la mostra es proposa fer un repàs dels casos més notoris i coneguts de falsificacions d’art dels darres temps, dels protagonistes dels enganys i de les seves estratègies i les motivacions. Alhora, s’han volgut treure a la llum obres falses procedents de diferents museus catalans, des del mateix Museu Nacional d’Art de Catalunya, al de Sabadell, que ja havia explorat aquest mateix camí anys enrere, Valls, Montserrat o Solsona, per citar els casos més destacats. Tot plegat per comprendre que l’art de l’engany és ben antic i alhora ben modern i que no deixa exempt de caure-hi a ningú, ni institucions museístiques, ni experts, ni col·leccionistes. Encara avui, quan escrivim aquestes ratlles, surten a la llum nous casos que sacsegen els museus d’art i les col·leccions, massa sovint indefenses davant les imbricades estratègies de l’engany.
Totes les obres presents a l’exposició es recullen en aquest catàleg, traduït a l’anglès, que inclou textos dels comissaris de l’exposició, Joan Bosch i Francesc Miralpeix; de la directora del Museu d’Art de Girona, Carme Clusellas; i de Josep Paret, del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.
El catàleg es pot comprar a la botiga del Museu d’Art i també en línia a la llibreria de la Generalitat de Catalunya.
